A l’ombra de l’Any Espriu

Comparteixen llengua, gustos i professió. Són amics de la mateixa quinta i s’escriuen cartes en les quals s’hi conten les seves peripècies i en què treballen en aquell instant. Segurament mai s’haguessin imaginat que anys després aquella correspondència tindria tant valor. Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez van ser, cadascú a la seva manera i amb al seu propi estil, poetes cabdals en les lletres catalanes. Ara fa cent anys que nasqueren tots tres. Però el nom que més sona és Salvador Espriu.

La celebració de l’Any Espriu ha deixat, d’alguna manera, els altres homenatges en segon pla. A l’eivissenc Villangómez i el mallorquí Rosselló-Pòrcel se’ls hi sumen, entre d’altres, el valencià Vicent Andrés Estellés i la catalana Joana Raspall. La commemoració de l’escriptor d’Arenys ha estat la que més pressupost ha rebut per part d’institucions públiques com la Generalitat i que ha organitzat un major nombre d’actes. També ha estat el que més s’ha publicitat, sobretot a Catalunya.

“Tenim tendència al localisme. És un defecte de visió, perquè la visió hauria de ser global (…). Hi ha molts ponts estesos, però la distància fa que moltes vegades cadascú llauri per el seu compte”, afirma el president de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) Marià Serra. A aquest factor s’hi suma la projecció de l’obra de Salvador Espriu. “En vida ja va tenir una projecció i nomenada important. Als anys 60 i 70 era ja molt reconegut fora de Catalunya”, explica el President de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Isidor Marí. Segurament sigui la raó per la qual l’Any Espriu hagi estat al que més actes li han dedicat.

Organització dels homenatges

Els actes estrella de tots els homenatges han estat els recitals de poemes i les exposicions. El que s’ha volgut aconseguir amb cada espectacle és tornar a reviure algunes de les figures més importants de la literatura catalana. Però cadascuna de les commemoracions ha destacat per alguna cosa diferent.

En el cas de Joana Raspall, el més sorprenent ha estat la seva presència. La comissionada de l’homenatge, Carme Arenas, descriu l’escriptora com “una dona avui en dia fràgil, però molt clara de ment i amb unes conviccions molt marcades”. Raspall ha participat activament en algunes de les lectures de poesies i altres esdeveniments, com la “festa” d’aniversari que se li va preparar al juliol al Palau de la Generalitat.

El més important, però, segons Carme Arenas, ha estat donar a conèixer la seva obra, més enllà dels llibres de literatura infantil i juvenil, els gèneres en els que és més coneguda. En motiu de l’Any Raspall, s’ha editat la seva obra lírica completa en un sol volum, “Batec de paraules”. “Cal situar-la en el lloc que es mereix”, afegeix Arenas. 

L’escriptor i poeta Miquel Desclot descriu Joana Raspall com una autora “amb personalitat, diferent dels seus companys de generació”, i comenta que “si hagués estat divulgada al seu moment, hauria estat una autora popular”, fent referència a l’avançada edat en què Raspall va començar a publicar.

Els organitzadors de l’Any Villangómez, en canvi, tenien com a objectiu principal reeditar la seva obra poètica i el llibre l’”Any en estampes”, per posar-les a l’abast del públic. “Una vegada esgotada, i impossible trobar-la, havíem de fer una edició acurada i extensa”, explica Serra.

També han posat en marxa rutes literàries que recorren el paisatge que l’eivissenc descrivia a les seves obres. Igual que en el cas de Raspall, es va intentar mostrar la part més desconeguda de l’obra de Villangómez, el teatre, que ell considerava “com un divertiment”.

Qui va començar a gestar l’Any Villangómez varen ser les administracions públiques de l’illa d’Eivissa i l’Institut d’Estudis Eivissencs, als que se li van sumar el Govern Balear, la Universitat de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Catalans. Però, segons el tècnic de normalització lingüística Joan Albert Ribas, “les administracions públiques sense l’IEE per elles mateixes no haurien pogut dur res a terme”.

Altres punts que diferencien l’homenatge a Villangómez de la resta són l’ús de les xarxes socials i la difusió fora de les Illes Balears. Com assenyala el gestor de la web i xarxes socials Ferran Nogués, Internet és una eina fonamental per poder difondre i alhora centralitzar tots els actes que s’han fet per commemorar-lo. Pel que fa a la difusió, els organitzadors creuen que ha estat sobretot gràcies al paper de l’IEC.

Rosselló-Pòrcel és un dels que ha quedat més oblidats a l’hora de rendir-li homenatge. Els actes han estat discrets, sense arribar a una desena, i han girat sobretot al voltant de l’espectacle itinerant Imitació del foc, que combina diverses disciplines artístiques amb el recital de poemes de l’autor. El poeta mallorquí va ser un dels principals escriptors que va influenciar l’obra de Salvador Espriu, però el seu reconeixement ha estat ínfim.

En el cas de Vicent Andrés Estellés, l’homenatge ha estat articulat per la Fundació Estellés i per l’Ajuntament de Burjassot, ciutat natal del poeta. “Les institucions públiques valencianes, per primera vegada han fet alguna cosa per a Estellés perquè no n’havien fet gens ni miqueta. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per primer any ha aconseguit fer-li un homenatge”,explica el cantautor Pau Alabajos.

Tot i ser pocs els actes institucionals, han estat molt variats. “S’han fet molts tipus d’espectacles diferents: hi ha gent que recita, que canta, que pinta… i d’alguna manera Estellés és el fil vertebrador de tot això”, comenta Alabajos.

El pressupost públic destinat a l’homenatge, com en la majoria dels casos, ha estat mínim. Però s’ha aconseguit l’objectiu de difondre la seva obra fora del País Valencià. “Poc a poc noto que la gent ja tenia un interès en l’espectacle i en Estellés”, explica Pau Alabajos després de la seva visita a Girona.

Homenatge ciutadà

La participació de la societat civil ha estat clau en tots els homenatges. En el cas de l’Any Raspall, la iniciativa privada és la que s’ha encarregat de l’organització i finançament de la majoria d’activitats. Les ajudes econòmiques per part de la Generalitat han estat inexistents.

“La seva figura ha congregat un conjunt de gent generosa i entusiasta de la seva obra”, explica Carme Arenas en relació a l’acolliment que les activitats commemoratives han tingut, sobretot a Sant Feliu de Llobregat, on Joana Raspall ha passat gran part de la seva vida.

“No és un poeta excels, sinó que realment és un poeta del carrer i del poble, i això fa que la seva literatura sigui molt propera i que arribe molt fàcilment”. Així descriu Alabajos a Estellés, un escriptor que ha rebut més homenatge i ressó per part de la ciutadania valenciana que per part de l’Administració.

L’escriptor Josep Lozano i Lerma va començar a promocionar la Festa Estellés, una sèrie de sopars on s’ajunta la gent per recitar versos. “S’ajunten simplement per això, per reivindicar la figura d’Estellés. Per a llegir poesia, una cosa molt sana”, explica Alabajos.

Encara i la participació activa de totes les institucions als homenatges d’aquests escriptors, qui realment ha estat present i ha recordat la importància d’aquestes figures literàries ha estat la gent. Amb els recitals, cançons, balls i pintures han intentat reviure l’obra i vida d’autors que van estar per al seu poble.

I que, tot i quedar oficialment a l’ombra del gran homenatge a Espriu, segueixen vius en la memòria col·lectiva. Com va dir Isidor Marí, la celebració de més o menys actes per commemorar-los, no expressen que “des d’un punt de vista literari sigui molt millor un d’aquests poetes que l’altre”.