Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dissabte  09.11.2013  16:39

Autor/s: Joan Olivares

Preguntes que em faig

Men?ame
 

Veig al carrer i a les xarxes molta gent que s’indigna davant el 'canvi de jaqueta' d’algunes cares visibles de C9. I ho entenc. Ho entenc, sobretot, quan la indignació prové de persones que han mantingut una militància exemplar contra els desgavells del PP, aquells que han sigut capaços de renunciar a una lloc de privilegi, a un sou segur, a un treball confortable... Molts, però, critiquem des de la comoditat d’una plaça de funcionari o d’un lloc de treball més o menys garantit. I també ho entenc. Jo mateix he desitjat trobar-me’ls un dia cara a cara i demanar-los explicacions per les falsedats i les injúries, per les exageracions i els oblits. Me’ls havia imaginats defensant l’indefensable, com a sicaris indòmits del PP. I també me’ls havia imaginats justificant-se: la família, la carrera, la hipoteca... I no sé quina de les dues coses m’encoleria més.
 
Sí, els treballadors de RTVV han mantingut (uns més, altres menys) una actitud de col·laboracionisme amb els governs de la Generalitat que es pot qualificar d’indigna. Ara bé, això, en compte de fer-nos saltar com voltors sobre la carronya, ens hauria de fer reflexionar sobre el nostre paper en la desfeta general del País, la que s’ha produït fins ara i la que s’aproxima perillosament:
Què hem de fer els treballadors de l’ensenyament públic quan ens imposen la llei Wert? Plantar-se? Aplicar-la i callar o, com a molt, anar a un parell de manifestacions i fer un dia de vaga i tornar a parar la mà? Què han de fer els treballadors de l’ensenyament privat que no estan d’acord amb aquest tipus d’ensenyament i el preferirien públic? Renunciar al seu lloc de treball? O fer comentaris en el bar i parar la mà a final de mes? Què haurien de fer els periodistes que treballen per a mitjans al servei d’una ideologia corrupta o d’un grup empresarial d’idelogia implacable? Deixar de col·laborar-hi? O fer la vista grossa i escriure allò que creuen que no els crearà problemes? Què haurien de fer els metges que no creuen en les retallades? Dir prou? Seguir a la marxeta i a veure-les vindre? Què hauria de fer la classe obrera (digueu-li com vulgueu) davant l’avanç inexorable de la societat capitalista i el retall de drets laborals? Rebel·lar-se? Conformar-se amb el que hi ha, i encara sort, i ja vindran millors temps?

No és la meua intenció donar lliçons a ningú ni condemnar, ni perdonar. Ni tampoc no ho és, ara com ara, respondre aquestes preguntes. Només platejar-les. I això faig.