Un president adient a la ‘cosa’

Per a tots aquells que pensàvem que amb José Luis Rodríguez Zapatero s’havia tocat terra quant a la incompetència d’un president del govern central, resulta que no, que ara n’hi ha un que encara és més tararot i carabassa. En efecte, estic parlant de Mariano Rajoy Brey.

La dreta espanyola ha donat proves des de fa més de 200 anys de ser capdavantera en miopia, ser casposa i més bròfega que ningú. També de ser feixuga. El prototip Rajoy ha donat mostres de sobra de ser un espècimen perfecte. Perquè és un malfaener o un carabassot. L’home s’ha passat vuit anys a l’oposició i no ha sigut per a aprendre anglés. I un dia sí i a l’latre també demostra tindre moltes poques llums. De fet, ja ens en va deixar una mostra quan el petroler Prestige es va enfonsar: ‘salen uns hilillos de plastelina’, va assegurar, quan el petroli se n’eixia a borbollons. Després, en una campanya electoral va fer famosa una xiqueta i les seues ‘xuxes’, i va parlar de la pujada de l’IVA, amb el qual se li encaririen les llepolies a la xiqueta en qüestió.

Però, sens dubte, ha estat com a president de la ‘cosa’ quan l’home s’ha destapat. O s’ha mostrat tal com és. Des de no entendre la seua pròpia lletra: ‘verá usted, me acaba de pasar una cosa extraordinaria, y es que no entiendo mi letra’, li va amollar al seu antic amic Pedro ‘Jeta’ Ramírez, en un programa de televisió; passant a ‘todo es mentira, salvo algunas cosas’, en relació a la informació que s’havia publicat sobre el ‘cas Bárcenas’. Més recentment, va comparéixer en un roda de premsa a través d’un televisor de plasma i en el debat de l’estat de la ‘cosa’ va dir, un fum de vegades, ‘fin de la cita’, sense saber distingir què s’ha de dir i què s’ha de callar. Aquesta mateixa setmana, en la cimera iberoamericana, ha donat proves, una vegada més, del seu coeficient d’intel·ligència. De quatre preguntes que li van fer els periodistes en una roda de premsa, cap!!! no en va contestar.

L’altre dia, buscant en un contenidor de fem per a intentar arribar a final de mes, vaig trobar un motle de Rajoy de mig cos idèntic a l’original. Mirant el panorama, un se n’adona que amb aquest president no anem enlloc, però tal com està el ball (per com és la dreta espanyola i per com és el cap de la ‘cosa’), arribem a la conclusió que és el president ideal per als conservadors i per a la ‘cosa’. Així que no sé si el motle del prototip Rajoy que em vaig trobar cal trencar-lo o guardar-lo.   

Nota al peu de pàgina

Un mentider compulsiu

Luis de Guindos, ministre d’Economia i ex-Lehman Brother, és un ministre que mai no parla despectivament de ningú, i si bé intenta portar l’aigua al seu bancal econòmic, el que diu pot passar per bo.

És l’excepció, perquè en contrast, hi ha un altre ministre, el d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que quan parla se li nota des de la distància (Madrid–Ontinyent) que és un mentider compulsiu. Açò, ho diu, a més a més, amb un somriure que fa ganes de plorar quan apareix a la xicoteta pantalla, que dit siga de passada, és a diari.  
Una de les darreres proves de la seua llengua viperina va ser la resposta parlamentària segons la qual els salaris a l’Estat espanyol no han baixat, sinó que han augmentat moderadament. És possible una mentida més gran en una cosa evident? Si en les coses òbvies menteix, què serà en totes les altres?