10.10.2013 - 06:00
“He tingut la sort d’estar sovint envoltat de llibres. I molts han estat llibres editats per Josep Janés. A casa, els meus oncles tenien alguns Quaderns Literaris, algun títol d’Allò Que Perdura i el Salvat-Papasseit de l’Oreig de la Rosa dels Vents, i als anys cinquanta la meva mare llegia el que en Janés editava a la postguerra (alguns eren llibres arribats encara calents des de la impremta, perquè Ester Nadal, la dona de Janés, sempre atenta i amable, sovint li’n regalava). Érem veïns, coneixíem una mica la família i Josep Janés ens convidava per Nadal a veure el pessebre que muntava en una taula amb unes enormes muntanyes de suro centrals i figures de totes menes i mides, les unes al costat de les altres en un caos imaginatiu que, nens com érem, ens deixava literalment bocabadats”.
“Érem veïns, coneixíem una mica la família i Josep Janés ens convidava per Nadal a veure el pessebre que muntava en una taula amb unes enormes muntanyes de suro centrals i figures de totes menes i mides, les unes al costat de les altres ¾en un caos imaginatiu que, nens com érem, ens deixava literalment bocabadats¾. Tornant d’escola, sempre ens trobàvem Antonio Gil que llegia assegut al seient del jeep que Janés aparcava al davant de casa seva, al carrer de Panamà”.
“Més gran i més adelerat pels llibres, he comprat molts Quaderns Literaris al mercat de Sant Antoni i, encara, de tant en tant, me’n firo algun perquè considero que són un regal elegant i entranyable del que ha estat la millor cultura editorial al nostre país. Mentrestant, he après a valorar també les moltíssimes col·leccions de postguerra que produí Janés: les antologies poètiques de Manent, la col·lecció La Rosa de Piedra amb els gravats de Calsina, Palet, Mallol Suazo, etc., o les cobertes trencadores, entre d’altres, de Giralt-Miracle (ara tinc a les mans la sobrecoberta de l’autobiografia de Stefan Zweig, El mundo de ayer, obra de Tharrats, amb motius trets, encara que costi de creure, del Cuirassat Potemkin, això el 1955!)”.
Josep Janés va ser un editor colossal, un devot dels llibres, un home amb olfacte literari i amb un gust innegable per l’objecte ben fet.
Podeu llegir l’article de Manuel Foraster, de Josep Mengual i Francesc Parcerisas, a Núvol.
