CultSurfing: una cultura en moviment (5)

  • Aquesta setmana hem repassat diàriament, per categories, els projectes més destacats que es presentaran a les Trobades Professionals de CultSurfing del 15 i 16 d’octubre a Barcelona

VilaWeb
Redacció
12.10.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una de les intencions principals de la plataforma CultSurfing és detectar, explorar i difondre iniciatives culturals singulars de tots els racons del país. En són un exemple clar, d’aquesta diversitat original sorgida del territori, les propostes que es presentaran el 16 d’octubre en l’últim tram de les Trobades Professionals a Barcelona. Teatre en formats i espais ‘alternatius’; art en el marc urbà, rural i també virtual… Tot d’iniciatives que aporten llum mentre naveguen cap a l’Í-taca cultural.

En l’última presentació de projectes a les Trobades Professionals de CultSurfing, dimecres vinent, s’han volgut destacar, entre més, algunes iniciatives lligades al teatre des de prismes innovadors.

Carlos Fuentes, per exemple, no es va deixar intimidar per l’ambient ofegador de crisi que ens envolta i, tot i el degoteig de tancament de sales, enguany n’ha obert una per a mirar de capgirar la tendència. Per les circumstàncies actuals, el teatre no podia ésser convencional, tal com queda de manifest ja amb el seu nom: MiniTea3. Els ingredients de la recepta de Fuentes són elementals: obres de petit format en espais reduïts, per a afavorir la proximitat i, de retruc, l’experiència directa i intensa. Ras i curt, l’exclusivitat entesa com a singularitat. Aquest nou espai de cultura (amb quatre minisales de teatre i una zona d’exposició) i oci (amb un bar vintage) és situat al Raval de Barcelona, una àrea densament poblada que contrasta amb el territori on Joan Vendrell desenvolupa des de fa cinc anys un projecte de creació artística original, en aquest cas, ‘pel seu propi origen i la seva radicalitat’: ‘Aprofitant uns antics forns de calç (que representen la transició des d’una producció més artesanal a la industrial actual), s’ha edificat un espai de creació d’art contemporani en un espai lluny del medi urbà, aïllat, envoltat de natura, un espai forest carregat d’història.’ Aquest ‘espia on la solitud és l’element més valuós’, en paraules de Vendrell, es troba a cinc quilòmetres del nucli de Calders, a la comarca natural del Moianès i del Bages.

El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat el Forn de la Calç (CACiS) es presenta a la resta de propostes de les Trobades Professionals amb un concepte de cultura tan ampli com definit: ‘El sector cultural sobretot hauria d’ésser social. Creiem que la cultura és un element transversal que hauria d’ésser a tot arreu: en el nostre cas tenim la part de tradició, la part històrica, la part de coneixement tecnològic (en l’aspecte relacionat amb la producció de calç) i la part de creació de nous llenguatges d’expressió… Acostar la natura, l’equilibri natural, la sostenibilitat i la vida en el món rural als elements de valor dins la vida quotidiana. Cultura és aprendre a viure en equilibri i respecte.’

Activitats culturals que afavoreixin el diàleg entre creació, territori i societat també és l’objectiu d’Agost Produccions, una associació cultural amb un any menys que no pas el CACiS i que focalitza l’acció en intervencions escèniques també en espais no convencials, però en el seu cas de la ciutat. A CultSurfing, explica Miquel Valls, hi presentaran únicament dos dels projectes que tenen en marxa: els Vespres de la UB, un cicle de concerts als jardins de l’edifici històric de la plaça de la Universitat de Barcelona; i una proposta sobre la formació i fidelització d’espectadors escènics, ‘adreçada a consumidors habituals d’espectacles que volen saber-ho tot’. De l’encontre amb nombrosos actors culturals la setmana vinent, Valls n’espera normalització: ‘Tots els àmbits professionals fan periòdicament aquesta mena de trobades, i el cultural no pot ser-ne una excepció. Sortosament aquest país està farcit de projectes i iniciatives culturals, de tots nivells, des de les més amateurs i petites fins a les grans institucions. Cal que potenciem aquest espai que hi ha entremig de la cultura popular i els equipaments culturals. Entenem que la idea del CultSurfing va en aquesta línia i ho celebrem.’

L’espai intermedi esmentat per Valls pot ésser exemplificat per dos festivals presents a la trobada del 16 d’octubre: l’Esbaiola’t i Lluèrnia. El primer omple el quart cap de setmana de juliol els carrers d’Esterri d’Àneu de ‘espectacles excepcionals’ de circ, rondalles, jocs, titelles, tallers i malabars a l’aire lliure, per a tots els públics. Uns espectacles que ressonen fora del municipi pirinenc i s’escampen pel marc singular de les Valls d’Àneu, per ‘buscar així una conjunció entre cultura, natura i patrimoni’. La mateixa paraula ‘esbaiola’t’, explica Amàlia Atmetlló, ja defineix el projecte: ‘És un mot típic de les Valls d’Àneu que vol dir ‘diverteix-te, relaxa’t, desconnecta’.’ Per què seran a Barcelona, dimecres vinent? ‘Una de les coses que ens beneficia com a festival singular, que és el fet que estigui situat a les Valls d’Àneu, és a l’hora un dels principals problemes per tal de donar a conèixer el festival. Tot i que el 70% del públic és de fora de les valls, ens és molt complicat arribar a les grans empreses i possibles patrocinadors: per això vam decidir de presentar la proposta al Cultsurfing.’

Lluèrnia, per la seva banda, és un festival olotí que parteix d’una altra terra especial com la Garrotxa, amb un paisatge construït a partir de l’activitat volcànica, per a concentrar-se en tot allò que fa referència al foc i la llum. Al seu director artístic, Pep Fargas, li agrada de definir-lo com ‘una passejada des del ble més petit a la gran projecció de llum làser, i equiparar l’evolució de l’espècie humana al domini del foc que, convertit en llum, evoluciona cap a la tecnologia’: ‘És, doncs, una festa que convoca tant els elements ancestrals dels rituals al voltant del foc com les tecnologies més avançades dels mappings.’

De tecnologia, justament, en saben un munt al Centre d’Art la Panera, un referent des de Lleida en la intersecció de l’activitat artística i el camp tecnològic. Anna Roigé explica que a CultSurfing es presentarà l’aplicació per a iPhone del centre, amb un apartat d’Art Mòbil que inclou una peça exclusiva creada per a aquest suport en creixement exponencial. ‘Es tracta, doncs, de peces d’uns quants artistes pensades expressament per a fer servir amb un iPhone com a suport. L’objectiu és d’oferir art mòbil per al mòbil, obres que l’espectador es pugui endur vagi on vagi. Al mateix temps, es pretén que l’espectador tingui l’oportunitat de descobrir noves creacions artístiques d’una manera diferent de l’habitual.’

Des d’un antic forn de calç a un mòbil d’última generació, la cultura està en moviment constant a la recerca de noves maneres d’expressar-se i de desenvolupar-se, enmig d’una societat que viu ‘un moment històric tristament complicat, amb una situació econòmica crítica i un malestar social general’. Ho diu el manifest d’Í-taca, un joveníssim esdeveniment empordanès que supera la concepció tradicional de festival i que té molt clar el rumb ‘cap a la innovació, el compromís i l’esperança’. Al manifest, ho concreten: ‘Cada dia es fa més palesa la necessitat d’un canvi, d’una nova aposta conjunta per renovar l’escenari actual. Una necessitat clara de reconduir la situació cap a un sistema més honest, més respectuós, més humà. Fugint de les males polítiques, de la corrupció i la ma nipulació, de l’abús de poder dels sistemes financers.’ I reblen: ‘La cultura és un vehicle per fer evolucionar la societat.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any