06.10.2013 - 09:38
S’ha dit amb molta raó que l’Urgell podia ser una comarca pròspera, floreixent i la capdavantera de les regions agrícoles, si no portéssem apegada la crosta d’incultura que ens presenta davant de Catalunya com a tossuts rutinaris.
A l’Urgell lluitem isoladament conreuant a l’antiga, quan per tots los països agrícoles s’associen los pagesos per a obtindre més econòmic lo treball, i la recolecció de fruits i més ventatjosa la venda d’ells. Lo sindicalisme i la cooperació que, en tots los pobles avançats s’imposa per la força de la raó, aquí quasi no hi tenen entrada. Mos queixem de la carestia de jornals, del cost excessiu de la maquinària, i no volem veure que a Bèlgica entre una dotzena de camperols compren una dematadora, que a Tortosa entre quatre olivicultors se proveeixen d’una premsa hidràulica i que en altres punts cada dos o tres propietaris tenen una segadora mecànica i entre els concorrents a un cafè o societat s’han imposat la compra d’una reu Bravant o tren de desfonde o una estorrossadora i en alguns punts arriben a comprar una màquina de batre.
Sobretot la preparació de les terres per als cereals que donen menys rendiment que altres fruits per lo costós del conreu i lo caríssim i engorrós que resulta arroplegar-los, hauria de fer pensar a l’Urgell, o bé a deixar-los perquè alternessin en una rotació racional, o a no dedicar-los lo molt personal i molt gasto que avui importen, simplificant-ho amb l’associació i la consegüent adquisició de maquinària. Venim patint l’errònia creença que féu creure a nostres avantpassats, ja en el segle xvii, que l’Urgell era el graner d’Espanya, i és precís despullar-nos-en. Ací on tan partit se treu de l’oli, de les forratgeres, i tant se’n podria treure de la vinya, val la pena que mirem una mica més enllà.
Aquestes i parescudes reflexions m’anava fent l’altre dia a Mollerussa, mentre l’amic Brau em mostrava la nodrida biblioteca que han muntat en lo naixent centre L’Avenir, una associació cultural que voldria veure multiplicada pel nostre Urgell. Allí, l’agricultor té una partida d’obres que li faran obrir los ulls respecte de com es conreua a l’estranger, allí hi ha d’ensenyança pràctica sobre el cultiu dels arbres, sobre ramaderia, sobre zootècnia en general. Només fullejant-les veurà que estem a les beceroles de l’agricultura, i això l’esperonarà a endinsar-se en més ample camp d’estudi, en parlarà amb altres que es trobaran en igual cas, en faran agafar ganes a altres distrets, se comentaran després les lectures en comú, naixerà la idea d’il·lustrar-se, d’això en vindrà el desig de sentir conferenciants especialistes, i d’aquest continuat parlar de les coses, n’esdevé un apostolat que persuadeix i conquista adeptes.
I com que no solament de pa material viu l’home, i com que alternem en la vida urgellesa els agricultors amb los que no ho som, encara que tots plegats hem de confiar de la mare Terra, allí, a més d’obres agrícoles, n’hi ha de científiques, literàries, històriques, d’esbarjo i un bell munt de revistes i publicacions, de quina bona companyia forçosament n’han de nàixer belles i fecundes iniciatives, que ja en l’ordre moral ja en l’ordre social, poden ser base de l’apertura de nous horitzons per als amics allí associats, i per als que guiats en son exemple puguin assolir la irradiació de la sanitosa obra d’enlairament moral que acaben d’emprendre. La vida compartida així és dolça i agradable. Volant qualque vegada a les regions de la serenor que habita la gent conscient per a poder-hi alternar, llegint o escoltant els que han estudiat, ens hi apropa, ens permet confraternitzar-hi. No com ara que anant sempre arrastrats a terra, quedem al nivell dels éssers més ínfims de la creació.
Valeri Serra i Boldú, «La cultura agrícola», Lo Pla d’Urgell, núm. 117 (25 de juliol de 1914), p. 1-2.
Foto: Marta Benavides
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.
