01.10.2013 - 06:00
‘La UE no s’ha trobat amb un cas així; no n’hi ha precedents. Li pot passar amb Escòcia i li pot passar amb Catalunya, i amb el pas del temps potser en més llocs. En algun moment la UE haurà de pensar com resol el cas d’un territori que compleix totes les normes, amb ciutadans de la UE i que vol tenir un estatus diferent’, va dir ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, des de Brussel·les. I va respondre a Mariano Rajoy, que des del Kazakhstan li havia demanat gests de grandesa. ‘No demanem que accepti la independència de Catalunya, sinó que ens reconegui el dret de decidir’, va dir Mas.
Mas havia parlat amb els comissaris europeus del procés d’independència?, li van demanar en la conferència de premsa a Brussel·les. ‘Si em pregunten sobre un tema, responc. Si no, no en parlo’, va dir el president fent referència als contactes prevists en aquest viatge. Però va aprofitar la conferència de premsa per enviar un missatge a Brussel·les: ‘S’ha de tenir l’honestedat intel·lectual i política de reconèixer que no hi ha precedents. I si Europa sempre ha volgut integrar, que abordi el cas amb el màxim interès perquè el territori es mantingui allà on era. Tota la resta poden ser preses de posició interessades.’
Va subratllar que els catalans tenien ‘tots els seus drets de ciutadania acumulats des del 1986’, que Catalunya complia tota la legislació comunitària i que des del primer dia havia estat contribuent net: ‘Sempre hi ha posat més diners que no n’ha rebut, al contrari que Espanya.’
Així mateix, va entendre que no era el moment que la CE es pronunciés ‘a fons’ sobre el procés: ‘No ho ha estudiat i s’ha de tenir l’honestedat política i intel·lectual de reconèixer que no n’hi ha precedents. La cosa lògica, que Europa ha fet sempre, és procurar no perdre ningú i integrar el màxim possible.’ I encara: ‘Cal aplicar el sentit comú i no emprenyar-se abans d’hora, perquè fa la sensació que això prové més de l’estómac que no de la raó. I això no s’ha d’abordar visceralment, sinó amb raó, amb sentit comú, que en l’espai europeu vol dir que els ciutadans puguin decidir quin estatus polític volen tenir.’
L’acció diplomàtica de la Generalitat
Mas va reconèixer que la Generalitat havia activat contactes diplomàtics, ‘tant a la UE com a fora’ per explicar què passava a Catalunya: ‘Traslladem informació perquè sàpiguen què passa i què fem. L’anem canalitzant i arriba allà on ha d’arribar, i s’anirà intensificant. […] L’estat espanyol no és indiferent i actua amb molta energia per intentar que Catalunya no es mogui en l’escena internacional. L’estat espanyol no hi ajuda, i per això emprem uns altres mecanismes per fer arribar informació.’
Contactes d’alt nivell
Aquest viatge a Brussel·les ha estat el primer que hi ha fet Mas després de l’èxit de la Via Catalana. Les reunions d’ahir van ser amb alts representants de la Comissió Europea: el vice-president Olli Rehn, comissari responsable d’Afers Econòmics i Monetaris; el vice-president Maros Sefcovic, comissari responsable de Relacions Interinstitucionals i Administració; i el comissari d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió, Lázsló Andor.
Segons el govern, aquestes trobades formen part de la relació ‘habitual i fluida’ que la Generalitat té amb les institucions europees, tant directament com a través de la delegació davant la Unió Europea. Però és evident que es fan en un moment de gran transcendència política a Catalunya.
