Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  27.09.2013  00:00

Autor/s: Sergi Torró, professor a l'IES Santa Maria d'Eivissa

El Tractament Integrat de llengües (TIL) i la mare que els va parir

Men?ame
 

Després de 12 dies de lluita i de vaga indefinida, després de l'actitud de menyspreu permanent del govern balear cap a la comunitat educativa, especialment cap als docents, ara, segons sembla (no me'n fie un pèl), demanen diàleg. És a dir, demanen el que nosaltres (sóc professor a Eivissa) estem demanant des de l'inici de la legislatura d’en Bauzá: diàleg.

Per a situar-nos-hi una mica: el PP diu que el TIL era una promesa electoral i que tenen l'aval de les urnes per a aplicar-lo. Fals! La promesa electoral era la 'libre elección de lengua', i, com que el 95% dels pares van preferir l'enseyament en català, es van inventar el TIL.

Per a arribar a aquest punt de 'vinga va, que parlant s’entén la gent' hem hagut d'aguantar estoicament, com el sant Job, tot d'ignomínies i vilipendis del senyor president i de la seua banda. Aquestes dues setmanes, i també abans, se'ns ha dit de tot, i no precisament com som de guapos, des del govern i des de les cavernes mediàtiques.

També vull recordar que la vaga indefinida a les Illes ve de BAIX, de les assemblees de professors i mestres a Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera, i que, una vegada convocada, és a dir, TARD i a bou passat, s'hi han sumat els sindicats. Primer, l'STEI i els cocos, i després UGT i ANPE! (la dreta). Això és un fet. Això és així. Això és real. En qualsevol cas, benvinguts siguen tots, però el que resulta irònic és que encara es dubta que les assemblees de docents tinguen legitimitat.

Ahir dijous 26 a les 14.00 es reuniren, per primera vegada, la Conselleria d'Educació i el Comité de Vaga per a reprendre el procés negociador. No hi ha hagut acord, però la negociació continua vigent, i avui es tornaran a reunir. La reunió de dimecres amb els sindicats fou un paripé, però el col·lectiu docent aconseguí una victòria inqüestionable: el retorn al seu lloc de treball dels tres directors de Maó suspesos de sou i feina. Aquest punt, per a nosaltres, era innegociable, però també el punt de partida inicial per tal que s’escolten totes les nostres reivindicacions.

Sembla que estem guanyant, gràcies en part a la 'internacionalització' del conflicte (dimecres vam ser portada al TN de la Primera de TVE, i els guiris d’Eivissa ja demanen samarretes verdes). Seguirem informant.