20.09.2013 - 11:02
En una societat cada vegada més tecnificada, les famílies van perdent cada vegada més el costum de narrar contes populars als fills i filles. Ara ‘s’estila més’ llegir històries dels llibres actuals, amb unes il·lustracions molt boniques i elaborades.
Sense deixar de banda aquest tipus de relats, els contes populars i la narració oral també s’han de mantenir, perquè ens mostren l’experiència acumulada de milers d’anys, la saviesa passada que ens hem d’esforçar a transmetre a les generacions futures. Els contes ens parlen amb el llenguatge dels símbols, molt més comprensible per a la ment de les criatures que el llenguatge racional que usem els adults.
Els personatges dels contes no són ambigus, la qual cosa connecta amb la ment bipolar infantil. Hi ha bons i dolents, i els bons sempre guanyen. Les xiquetes i els xiquets, mentre no es senten segurs, necessiten creure que existeixen forces superiors que tindran cura d’ells. Els contes de ‘tota la vida’ transmeten una comprensió intuïtiva de la seua pròpia naturalesa i què pot ser el seu futur si desenvolupen els seus potencials positius. Encara els més humils poden triomfar a la vida.
Els contes de fades es centren en els problemes existencials de la vida: el temor a ser abandonats, la por a la mort, l’amor… El seu missatge metafòric és obert, amb la qual cosa pot tenir significats diferents per a cada persona. Aquests relats ensenyen que les coses no sempre es poden aconseguir fàcilment, i que cal passar una sèrie de proves per arribar a l’èxit (Carl Jung ho en va dir ‘el viatge de l’heroi’).
La narració oral sempre és superior a escoltar-la llegida. Té molta més força i amb ella es capta d’una forma superior l’atenció. La absència d’imatges estimula la imaginació. Escoltar una i altra vegada les mateixes històries els dóna seguretat, perquè ja saben què passarà, i a més a més no requereix una atenció tan acurada. Mitjançant la repetició, són capaços d’extraure el seu significat inconscient partint de les seues associacions lliures.
Com a pares i mares hem de donar a la fantasia el seu valor per al desenvolupament de la ment infantil. Els xiques i xiquetes s’adonen de seguida que aquestes històries no són reals. S’identifiquen amb la figura de l’heroi i quan el conte acaba, tornen a la realitat.
