20.09.2013 - 10:52
A mitjans d’agost ja veiem setembre a un tir de pedra. Algunes famílies viuen amb il·lusió i una certa angoixa el fet que els seus fills o filles entraran per primera vegada a l’escola. Es tracta d’un repte, tota una fita en la seua vida. S’hi fan els primers contactes socialitzadors entre iguals. En alguns casos s’estableix l’inici d’amistats sòlides i perdurables en el temps.
Als tres anys el cervell infantil ha finalitzat una important etapa d’aprenentatge i maduració. Són capaços de tenir autonomia en les seues actuacions i ja han establert els primers estadis comunicatius. Estan en disposició de construir estratègies de memorització i d’aprenentatge. Les experiències significatives en el context escolar els facilitaran posar els pilars de la seua narració autobiogràfica.
Com a pares i mares valorem de manera molt important que inicien el seu període escolar de forma positiva. Ens plantegem com podem ajudar-los perquè puguen concloure de forma satisfactòria el període d’adaptació. En alguns casos hi ha famílies que volen evitar-los patiments, la pena de la separació.
En realitat, els xiquets i xiquetes que en el seu entorn familiar han tingut seguretat afectiva gaudeixen de l’experiència escolar. Saben que tornaran a per ells, i mentre estan a l’escola tenen permís per a gaudir de tot el que els pot oferir: noves experiències, jocs, amics…
La por i la inseguretat que els nens mostren és un reflex de la por i la inseguretat que senten al seu entorn. Quan el pare i la mare senten confiança cap a l’escola i els mestres amb qui deixen els fills, transmeten a les criatures aquest sentiment i l’adaptació és molt més fàcil i senzilla. L’afecte i la confiança que els mostrem, com un espill, els farà sentir confiança i una bona imatge d’ells mateixos, factors essencials per a evolucionar i madurar de forma positiva.
