Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  28.08.2013  16:28

Autor/s: Joan Gilabert. Membre de Compromís per Ontinyent

Incoherències, ocurrències i altres atreviments de la vella esquerra a Ontinyent

Men?ame
 

Van presumir de ser els primers a confirmar el seu vot a Jorge Rodríguez. No van dir, però, que no tenien cap problema a tornar a l’època de la 'pinça' amb la connivència del PP de Filiberto.

No és incoherent un acord d’investidura sense formar part del govern; però sí que ho és signar els acords per a un nou govern a l’Ajuntament d’Ontinyent, coordinar una de les tres àrees de gestió municipal (política social, promoció cultural i ciutadania), presidir la comissió d’assumptes interns, voler 'estar' a tots els èxits del govern, comptar amb dedicació exclusiva (parcial), i tanmateix no formar part del govern municipal.

És incoherent parlar de reduir el capítol de personal i alhora demanar un increment del personal municipal. És incoherent no donar suport a operacions de tresoreria, però voler decidir en què es gasten els diners que aquestes operacions generen.

És incoherent eixir en roda de premsa amb el responsable de l’empresa externa que gestiona part del servei d’ajuda a domicili afirmant que 'el 90% dels usuaris estan plenament satisfets de l’atenció rebuda', i als pocs mesos demanar que no es renove el contracte amb l’empresa que tant bona valoració vostès mateixos han venut a la ciutadania.

Tots tenim incoherències amb què viure, com vostès afirmen. La diferència és que uns intentem minimitzar-les, i altres les utilitzen en el seu propi interès.

Esquerra Unida té delegades les competències de política social i ciutadania, dues àrees de gestió de les quals esperàvem una orientació alternativa, d’esquerres, però de què a hores d’ara ens ha decebut profundament.

· Respecte de la participació ciutadana s’han limitat a seguir el model caduc de consells de representació. Certament, s’han modificat consells, se n’han creat de nous, s’han aprovat reglaments… però no s’ha avançant gens en participació directa. El que més ens preocupa és la seua 'por' a la participació real, tan sols els interessa la participació dirigida, controlable: ja ens van advertir que no era bo caure en la 'participatitis'… per a qui no era bo?

· Respecte de l’àrea de política social, en aquesta situació econòmica una àrea fonamental i amb una demanda de necessitats creixent, lamentem les seues ocurrències i el seu seguidisme a les polítiques del PP.

· La seua primera idea de banc d’aliments en substitució de les ajudes de primera necessitat va poder reorientar-se, per tal que un servei no implicara la desaparició de l’altre, i a la vista dels resultats, sort que es va poder reorientar.

· El seu seguidisme de les ocurrències del sr. Rus respecte del programa de vacances, menjar a casa, menjadors/guetos d’aquest estiu…  és francament molt decebedor.

· La seua prioritat pels centres cívics no podem entendre-la. Quan tenim una residència de discapacitats pendent d’obrir, uns serveis d’atenció a malalts mentals, a malalts d’Alzheimer.. gestionats per associacions locals ofegades econòmicament i que estan obligades a gestionar el servei si volen que els seus familiars continuen sent atesos. Per què no proposa d'assumir la gestió d’aquests centres? creu que amb l’increment de 1.000 euros/any ja està tot resolt?

Els serveis de titularitat municipal han sofert retallades de la Conselleria, la solució no passa per assumir l'Ajuntament aquestes retallades sense més, ja que com a Ajuntament, haurem de garantir tant els serveis de titularitat municipal com els que no tenen la sort de ser ni municipals ni de Conselleria.

En definitiva, creiem que els serveis socials són un servei bàsic de l’estat del benestar, que la solidaritat i la justícia han de desterrar la beneficència; però hi ha actuacions seues que ens recorden més la beneficència que uns serveis socials moderns. Això sí, ja no es demana anar a missa els diumenges, es demana complicitat amb el polític de torn.

Sé que pot resultar llarg aquest article d’opinió, però dos anys callant donen per a molt. La responsabilitat i el nostre ferm compromís amb l’estabilitat del nou govern ens han aconsellat fins avui d'estar callats.

L’atreviment d’utilitzar una plana de publicitat institucional (pagada amb diners públics, no amb diners d’EU) en un mitjà de premsa escrita local de dissabte 10 d’agost, on implícitament reconeix la seua irresponsabilitat davant la continuïtat del servei d’ajuda a domicili, ahora que 'amenaça' amb conseqüències polítiques si es prorroga aquest servei, és de jutjat de guàrdia.

No estem en contra de recuperar serveis externalitzats, però plantejar la recuperació d’un servei sense cap estudi després d’haver eixit en roda de premsa inflant pit pel bon servei que es dóna al ciutadà i plantejar que els treballadors d’una empresa privada passen a formar part de la plantilla municipal sense més, ni mèrits, ni concurs, ni res de res… és d’esquerres? I la igualtat d’oportunitats ja no li preocupa?

S'ha de vetlar perquè els serveis municipals, independentment de si es presten directament, per empresa pública, mixta, externalitzats, siguen de qualitat, a un cost raonable i que els ciutadans puguen valorar-los.

Desconec si el batle d’Ontinyent continua confiant en la seua capacitat per a gestionar les delegacions de política social i ciutadania; sí que tinc clar que d’una vegada per totes haurà d'assumir que el govern d’Ontinyent està format per deu i no per onze regidors, i això té com a mínim un conseqüència clara: Esquerra Unida no pot coordinar una àrea de gestió (que per cert no ha convocat mai en dos anys) ni presidir la comissió d’assumptes interns, ni gestionar les seues delegacions sense cap coordinació amb el govern municipal.

I si pensàrem un poc més en el bé comú, en el ciutadà, i menys en els interessos del partit que representem?