De vacances… al Lluçanès

Potser es fa difícil parlar de vacances de la mateixa forma que es podia fer ben pocs anys enrere. En tot cas, m’atreveixo a fer-ho en el sentit tan ampli o estret com qualsevulla que ho llegeixi vulgui.

Al Lluçanès tenim tants, però tants (sense exagerar), tants indrets on anar a passar l’estona, a visitar, a conèixer… que els propis lluçanesos no en som prou conscients. A vegades, per fer vacances, per esbargir-nos o per passar una bona estona, no sabem on anar, i resulta que ben a prop hi tenim un lloc interessant de conèixer. Alhora, tenim amics d’altres llocs del país que els passa el mateix.
I està molt bé (és necessari) que els ajuntaments de la comarca i el Consorci del Lluçanès promocionin turísticament aquests elements, i ho fan (alguns amb més encerts que d’altres), però a més el que cal és que siguem tots plegats els que ens impliquem. I modestament crec que això es fa coneixent nosaltres mateixos el que ens envolta.
Si no sabem què fer, o si algú ens ve a visitar, no només l’hem de portar a fer el got al nostre bar de referència o a comprar un producte dels molts que tenim (que també és molt important fer-ho), sinó que hem d’aprofitar i portar-los al Safareig Públic de Prats, al Roure de la Senyora de Sant Boi, al Castell i al Claustre de Lluçà, als nuclis antics de Sant Feliu i Alpens, a Santa Margarita de Sant Bartomeu, al Pont Romànic de Sant Martí o al de Merlès, a la mateixa Riera, al Museu de Terrissa o la cripta d’Oristà, al Castell de Tornamira, als Munts, al Roc Foradat, a l’alzina bonica, al Gorg Negre…i un llarg etcètera.
Sentint-nos responsables també de fomentar la coneixença del territori, explicar d’on som, què tenim, fent córrer veus.. la nostra comarca serà encara més rica.