Rússia, una olla de cols plena de tocatimbals

VilaWeb
Jordi Badia i Pere Cardús
12.08.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 1925 Josep Pla, redactor de La Publicitat, i Eugeni Xammar, de la Veu de Catalunya, emprenen un viatge a la Unió Soviètica. A l’estació de Moscou, Xammar i la seva esposa són rebuts pel revolucionari Andreu Nin, perseguit per la policia espanyola en relació amb l’assassinat, quatre anys abans, del president espanyol Eduardo Dato.

A diferència de Josep Pla, Xammar no queda pas gaire ben impressionat d’allò que veu a Rússia. En fa una crítica molt lúcida i molt extensa, de la qual hem seleccionat dos fragments: el d’avui, de caràcter general, i el de demà, que fa extensiu a Espanya.


«D’aquell viatge comú a Rússia en van resultar una mitja dotzena d’articles meus, superficials, sense cap mena d’importància, i una seriosa enquesta periodística de Josep Pla publicada de primer en forma d’articles a ‘La Publicitat’ i reunida més tard en volum amb el títol: ‘Rússia – Una enquesta periodística’. El llibre de Josep Pla és un treball remarcable i molt documentat que encara avui es pot llegir amb plaer i profit.

Tot xerrant mentre ell acabava de vestir-se i esperant l’hora d’anar a esmorzar a can Nin, que no vivia lluny, vaig adonar-me que quaranta-vuit hores a Rússia havien estat suficients per a fer a Josep Pla una certa impressió. Més tard, aquell mateix dia, tot dinant a l’Hotel Savoy en Pla, la meva dona i jo, em vaig convèncer que els nostres parers, el d’en Pla i el meu, sobre Rússia –més ben dit, sobre la Unió Soviètica– no es distingirien precisament per la seva unanimitat. I així fou, en efecte. Mentre Josep Pla es capficava cada dia més i volia saber com eren o com funcionaven les coses, jo estava cada dia més convençut que la Unió Soviètica era una olla de cols, l’organització de l’Estat soviètic una embolic o un mite, els dirigents del país una colla de tocatimbals o de ‘gangsters’ i que a la Unió Soviètica només hi havia una força real coherent i guiada per intencions que res no tenien de bones, però que eren perfectament clares: la policia secreta encarregada de crear un estat general de por i d’enviliment indispensable per a bastir-hi al damunt un sistema que, en realitat, no era sinó una nova forma d’esclavatge.»



Text extret del llibre ‘Seixanta anys d’anar pel món‘, d’Eugeni Xammar, publicat per Quaderns crema

© 2007, by hereus de Josep Badia
© de l’edició, 1991, 2007 by Quaderns Crema, S.A.U.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any