El pardalet i la corona

  • Rondalles de la Vall i del vell

VilaWeb
Redacció
15.07.2013 - 00:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Això diuen que era un verderolet que tenia fama de ser molt observador. Com que sempre tenia al cap mirar i remirar el terra, un bon dia va descobrir entre les herbes del bosc que envoltaven el palau del rei un objecte que brillava.

– Xe!  Què deu ser això que brilla? -va dir.

I sense pensar-s’ho dues voltes es va llançar des de dalt del garrofer a descobrir què era allò que relluïa.
Va resultar ser una corona d’or i brillants!

– Quina cosa més bonica! De segur que al rei li agradaria tenir-la.

I, com que era tan descarat, va decidir anar al palau per a regalar-li-la.

Quan va arribar a la porta, un soldat que estava fent guàrdia el va parar i li va dir:

– Què intentes fer? No saps que en aquest palau està prohibida l’entrada als ocells?

I el pardalet li va contestar:

– És que vull regalar-li aquesta corona al rei.

Però, entre que el soldat no volia deixar-lo passar i el verderolet volia entrar, es va produir una discussió que va arribar a oïts del rei que estava passejant pel pati d’armes.

– Què passa ací? Què vol dir aquesta picabaralla? -li va preguntar al soldat.

Aquest anava a contestar al rei,  però l’ocell es va avançar.

– Senyor rei. És que m’he trobat aquesta corona i he pensat que sa majestat seria la persona més adequada per a dur-la. És que és tan rebonica!

El rei, sorprés per l’arrogància del verderol i per la bellesa de la corona, se la va posar i, com que li agradava, va decidir quedar-se-la. I, de seguida,  va manar als seus vassalls que tiraren fora l’ocellet. Aquest, emmorronat va pensar: ‘Quin rei més tararot. No m’ha donat ni les gràcies. Açò no pot quedar així’. Pensat i fet. El pardalet se’n tornà al palau a buscar al rei. Com els soldats tenien ordre de no deixar-lo entrar, li barraren el pas, però ell insistí. Es passava tot el dia allí. I el rei, assabentat del que feia el pardalet,  manà que el mataren.

Els soldats, en vore’l tan menudet, no s’atreviren i mentiren al rei dient-li que l’havien mort.

A l’endemà de nou el pardalet revolava pels voltants del castell. El rei, en vore’l de nou, preguntà als seus súbdits què significava allò i els vassalls, de nou, li mentiren i li digueren:

– Senyor rei. La fada padrina del bosc ressuscita totes les ànimes dels animalets morts injustament.

El rei, que era un poc curt de gambals, s’ho va creure i, espantat, va llançar la corona ben lluny del castell. I on anà a parar la corona? Aquesta va anar a parar precisament sota el garrofer on descansava el nostre amic el verderol.

I així és com, ben content, el pardalet va recuperar aquesta corona. I encara va buscant pel món una persona digna de dur-la.

Potser sigues tu!

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any