13.07.2013 - 06:00
Una concentració contra el feixisme servirà per a plantar cara a la commemoració del cop d’estat franquista del 18 de juliol de 1936, convocada per dues organitzacions falangistes a Olot. Acción Juvenil Española i Movimiento Falangista de España tenien programat de commemorar-ho amb una missa a l’església del Carme, una ofrena floral i un dinar, tot i que el capellà ja ha dit que no oficiaria la missa i el restaurant ha anul·lat la reserva.
L’oposició a l’acte dels falangistes, l’encapçala la plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), organitzadora de la concentració d’avui a les onze davant l’església de Sant Esteve d’Olot, sota el lema ‘Per la llibertat, la convivència i la democràcia, #FeixismeMaiMés’. UCFR de la Garrotxa denuncia que es faci un acte com aquest a la comarca i per això destaca la importància que la resposta a ‘aquest acte d’apologia del feixisme’ sigui ‘massiva i unitària’. Després d’una reunió amb diverses entitats i partits, avui es concentraran per mostrar el rebuig al feixisme.
La commemoració feixista també ha estat rebutjada per l’ajuntament, que fa uns dies que hi manifestava la disconformitat a través d’un comunicat i deia que l’acte atemptava contra els valors democràtics i la convivència ciutadana, i també demanava als olotins que no responguessin a ‘provocacions d’aquesta mena, que poden alterar la bona convivència que sempre ha mantingut la ciutat’. Tot i l’anul·lació de la reserva del dinar i la negativa del capellà d’oficiar la missa, el consistori ha demanat que es mantingui l’alerta al Departament d’Interior i a la delegació del govern espanyol.
UCFR va denunciar la setmana passada l’acte dels falangistes, que, en el programa d’actes,encara anuncien la missa a l’església de Carme i el dinar al restaurant que ha anul·lat la reserva. A banda, tenen previst de fer una ofrena floral en ‘record dels caiguts assassinats’ al paratge del Triai, indret on s’alça el primer monument feixista erigit a Olot. Es tracta d’una creu de pedra, col·locada l’abril del 1939, poc després d’acabar la guerra espanyola, per recordar un afusellament que hi va tenir lloc. Després del dinar anuncien parlaments, entre els quals el d’Agustín Castejón, ex-governador civil de Tarragona.
