04.07.2013 - 08:29
L’enginyer nord-americà Douglas Engelbart (Portland, 1925), visionari i inventor del ratolí d’ordinador, s’ha mort aquesta matinada als 88 anys. Engelbart va fer, el 9 de desembre de 1968, la primera demostració pública d’un invent que va canviar la relació dels humans amb els ordinadors: el ratolí. En aquest vídeo podeu veure que el primer ratolí era força més rudimentari que no els que es poden comprar a les botigues: era de fusta, força gran, quadrat i tenia un sol botó, però complia sense problemes la funció de dur el cursor a qualsevol racó de la pantalla.
Quaranta-cinc anys de ratolins
D’aquell primer ratolí ja fa quaranta-cinc anys. Engelbart volia que els ordinadors ajudessin els humans a ser més intel·ligents, eficients i productius, i la seva recerca s’encaminava cap a aquesta direcció en una època en què la majoria de gent pensava que els ordinadors només servien per processar operacions matemàtiques complicades. A la presentació que va fer el 1968 a San Francisco (vegeu-la en vídeo), volia ensenyar el funcionament de l’Online System (NLS), que permetia de fer servir l’ordinador per escriure i editar textos fàcilment, preveia la col·laboració en xarxa i les videoconferències, feia ús de l’hipertext i incloïa un objecte ben estrany que anomenà ratolí (‘mouse’). Amb aquella demostració Egelbart es va avançar dècades als ordinadors actuals.
L’inventor del ratolí va ser un visionari, tal com podeu veure als vídeos d’Invisible Revolution, una web dedicada a documentar les idees revolucionàries d’Engelbart. L’enginyer veia les possibilitats dels ordinadors per a l’ús quotidià quan només en tenien les universitats, les oficines del govern i els centres de recerca. Va treballar en una institució precursora de la NASA, l’Ames Research Center i es va involucrar des del principi amb ARPANET, una xarxa precursora d’internet que el va influenciar. Volia que l’usuari d’un ordinador tingués un control molt més complet d’allò que apareixia a la pantalla i que es pogués relacionar amb la màquina d’una manera molt més fluïda. De fet, tot i que el primer ratolí es va presentar el 1968 i la patent es va concedir dos anys més tard, Douglas Engelbart hi pensava des de 1961.
El sistema NLS era molt flexible i poderós, però també complicat de fer servir, tenia més de cinc-centes combinacions de tecles que servien per a donar diferents ordres a la màquina i potser per això no va acabar essent un èxit. Però molts dels conceptes d’aquest sistema pioner s’han acabat fent realitat. El ratolí d’ordinador n’és un més i, encara que les pantalles tàctils, cada vegada més comunes, podrien convertir-lo en un rosegador en perill d’extinció, de ben segur que li queden molts anys de vida.
