04.07.2013 - 06:00
Com cada dia 3, des de fa set anys, ahir a les set del vespre familiars, veïns, amics i milers de ciutadans es van aplegar a la plaça de la Mare de Déu de València per exigir que es tornés a obrir la investigació de l’accident del metro. Set anys després, les famílies de les víctimes continuen demanant les mateixes respostes: què va passar, per què hi va haver el descarrilament, qui pensa respondre’n. Durant molt de temps, les víctimes han estat soles, i han topat amb l’opacitat del govern i un silenci majoritari. Aquests últims mesos el cas s’ha revifat, amb més revelacions, i la societat valenciana s’ha tornat a mobilitzar. Ahir la plaça era plena de gom a gom per exigir justícia i veritat.
L’acte va comptar amb la intervenció d’una portaveu de l’AV3J, Rosa Garrote, que va llegir un text en què va agrair la presència multitudinària, però alhora va recordar concentracions passades en què només s’aplegaven centenars de persones. ‘Si no haguéssim tingut el suport d’aquestes 200-300 persones que ens han acompanyat durant les 78 concentracions, no hauria arribat mai la concentració 79 en què tots vosaltres vàreu inundar aquesta plaça i els carrers que l’envolten per dir-nos que ja no estem sols’, va recordar.
Les seves paraules van ser interrompudes amb crits de ‘govern dimissió’, ‘sí que es pot, sí que es pot’ i ‘justícia’. Nombrosos manifestants portaven pancartes amb aquesta consigna: ‘Justícia!’
La portaveu va rememorar els set anys de lluita per a ‘cercar les veritables causes de l’accident’ i també va tenir un record per a aquells familiars que es varen allunyar de l’AV3J per poder continuar fent la seva vida: ‘Els comprenc perfectament –va dir Garrote–; és impossible de tancar la fase de dol si contínuament has de reviure aquest dolor.’
‘I, naturalment, a la nostra presidenta, que va assumir el càrrec per vocació, i el manté gairebé per obligació, perquè ho fa tan bé, que no la deixem plegar. Beatriz ja la coneixeu perquè és la cara de l’associació. Ho ha estat durant aquests últims cinc anys, des que recollí el testimoni del primer president, Enric, que va tenir la valentia i el coratge d’assumir aquest càrrec durant els inicis de l’Associació. Anys veritablement durs perquè el dolor era molt recent’, va afegir.
La concentració va comptar amb la participació d’escriptors com ara Ferran Torrent o Alfons Cervera i de músics com Miquel Gil o Pau Alabajos, que van oferir-se a col·laborar amb l’AV3J.
Sense respostes ni responsables
La comissió investigadora va tancar-se sense assenyalar cap responsable, ni polític ni tècnic, d’aquella tragèdia. En cap moment no es va tenir en compte cap altra causa sinó l’excés de velocitat i se’n va atribuir la responsabilitat al conductor, que s’havia mort en l’accident. El president Francisco Camps no es va dignar mai a rebre els representants de l’Associació de Víctimes del Metro i durant tot aquest temps l’entitat ha palesat l’opacitat del govern i la manca d’una investigació seriosa del cas. De fet, uns quants mitjans han anat publicant declaracions de testimonis que han donat informacions noves. Per exemple, l’enginyer encarregat per la Generalitat d’analitzar les causes de l’accident assegurava l’any passat que si hi hagués hagut la senyalització mínima de qualsevol línia l’accident no hauria passat. També, fa més d’un any, es publicava que Ferrocarrils de la Generalitat havia fet pressió sobre els tècnics perquè amaguessin deficiències o negligències. Una informació que va ser ampliada en el reportatge de Jordi Évole en el programa ‘Salvados’ de la Sexta, on l’ex-cap de seguretat de FGV explicava que l’empresa havia adoctrinat els treballadors amb vista a la comissió parlamentària sobre l’accident:
En aquell reportatge, familiars de les víctimes del metro denunciaven que Juan Cotino, actual president de les Corts Valencianes, havia provat de comprar-los. En el programa, Cotino es va negar a respondre cap pregunta sobre l’accident del metro:
L’emissió d’aquest reportatge i del documental ‘0 responsables‘ han contribuït en gran mesura a fer que es torni a parlar de l’accident i de la manca de respostes. Arran del reportatge, per exemple, la fiscalia va decidir d’investigar si hi havia hagut fals testimoni en la comissió d’investigació i l’oposició va tornar a demanar explicacions, tot i que el govern manté que sempre va actuar correctament i no sembla tenir cap intenció de reobrir el cas ni d’assumir cap responsabilitat.
El creixement de la indignació de la societat s’ha fet palès en les convocatòries del dia 3 de cada mes a la plaça de la Mare de Déu: si durant anys s’hi concentraven unes quantes desenes de ciutadans, aquests últims mesos la plaça s’ha omplert amb milers.
Tot seguit recuperem els capítols que s’han emès fins ara de la sèrie documental ‘0 responsables’:
Capítol 1:
Capítol 2:
Capítol 3:
Capítol 4:
Capítol 5:
Enllaços
Array
Array
