19.06.2013 - 06:00
Si el primer dia les catanyolades eren (molts ho vau dir) massa fàcils, les d’aquesta setmana tot al contrari: de fet no solament hi havia truc (al vídeo n’eren dues), sinó que la de l’anunci de Petromiralles no era lèxica sinó fonètica. Perquè el catanyol no són només barbarismes o calcs verbals sinó també pronúncies a la castellana.
Abans, però, les catanyolades d’aquesta setmana:
1. Televisió (nivell 2): (Telenotícies de TV3, 17 de juny de 2013). Aquesta catanyolada és doble, perquè som així.
2. Premsa escrita (nivell 2): ‘A la venda 30.000 noves entrades per al ‘Concert per la Llibertat’. Aquest dilluns a partir de les dotze del migdia es podran adquirir les localitats’ (El Periódico, 17 de juny de 2013, enllaç)
Recordeu que les solucions s’han d’enviar a través d’aquest formulari, on haureu d’indicar les vostres dades i especificar la resposta en el camp ‘Catanyolades’. Al camp que hi ha a continuació, ‘Solucions’, hi heu d’escriure les propostes per corregir-les. La setmana que ve direm les solucions i el guanyador del concurs. I ara sí, les solucions d’aquesta setmana.
‘Agafeu-vos’ i ‘les prenen’
L’ús pronominal dels verbs en llenguatge col·loquial és molt propi del castellà (‘¿Nos tomamos unas cañas?’, ‘Me bajo del autobús’) però en català és molt infreqüent. Allà on el president Mas deia ‘Agafeu-vos el mapa’ havia de dir, simplement, ‘agafeu el mapa’. Molts heu proposat altres verbs, com ara mirar, observar, prendre com a referència, però amb agafar ja anava prou bé.
Més punyent encara és la suplantació del pronom ‘en’ per l’acusatiu ‘les’ a la frase ‘quins països prenen decisions i quins no LES poden prendre’. Dissortadament, aquest calc sintàctic del castellà (que no disposa del pronom EN) s’ha estès tant que a molts us ha passat inadvertit.
En canvi, no consideràvem catanyolada l’expressió ‘endeutats fins a les orelles’, no pas perquè no sigui castellanisme sinó perquè cronològicament és força anterior. N’hi ha que heu proposat ‘Més endeutats que sant Pere i sant Bernat’, que és una dita ben bonica però una mica fora de registre en una roda de premsa governamental, oi?
‘Petromiralles’
La indústria que es dedica a l’explotació de petroli no és pas la petrolera sinó la petroliera, com heu denunciat la immensa majoria de vosaltres. Però, igual que amb l’expressió anterior, no és pas un barbarisme dels últims anys. De fet era el parany. Mal xinat, d’acord, però parany. La veritable pífia que comet el locutor, que observa escrupolosament la fonètica del català estàndard, és la pronúncia de la marca Petromiralles amb totes les vocals tancades, a la castellana. Això hauria estat pertinent si es tractés d’un parlant de determinades zones del català occidental, però en estàndard hauria de fer com a mínim l’última E neutra, i si m’estrenys una mica, la primera E oberta (no pas neutra; que voleu que s’ennuegui?) i la O àtona (tot i que, entenent petro- com un prefix i pronunciant-lo a la llatina, igual que el ‘súper’ de Club Supertres, per exemple, també hauria estat legítim).
Tal com diu l’Eduard Seoane, ‘és molt fort que hi hagi incorreccions d’aquest tipus en anuncis enregistrats. En intervencions en directe és comprensible que s’escapi alguna pífia, però en missatges gravats…’ (tot i que, tal com ens recorda Ximo Sanç, la CCMA prefereix la forma ‘petroler’).
Guanyadors de la setmana
David Valls Botet (que afegeix, a propòsit de Miralles: ‘entre d’altres coses, és un cognom ben català’).
Xavier Marí Tresserras (que ho rebla: ‘i no s’hi val a dir que és un cognom valencià…’).
Au, ànims que heu estat molts que n’heu encertades dues, o dues i mitja. Ara que ja anem fixant els marges d’exigència, segur que la setmana entrant no serà tan difícil.
