‘Les bombes de la guerra em van matar el cavall de cartró’

  • Desenes de testimonis s'apleguen a Figueres per fotografiar-se amb records d'una època tràgica

VilaWeb
ACN
16.06.2013 - 12:54

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘El primer bombardeig que va caure a Figueres va ser francament ridícul, un sol avió va llançar quatre bombes petites a l’estació però, el segon cop, quan les bombes van caure al passeig, va ser una carnisseria terrible. Hi havia trossos de persones penjades pels arbres i em van matar el cavall de cartró’, recorda Josep Santaló, veí de Figueres de 87 anys.

Així és com ell va viure un dels episodis més negres de la història catalana. Desenes de testimonis dels bombardejos a l’Alt Empordà s’han aplegat aquest diumenge a Figueres per explicar i fotografiar-se amb els seus records. ‘Molts d’ells no han pogut explicar les seves històries, ara intentem recuperar el temps’, explica el fotògraf Jordi Puig.

“Figueres es pot considerar la ‘Guernica’ catalana, no només perquè hi van haver moltes víctimes sinó perquè Figueres i la comarca era la seu de tres governs”, explica l’historiador Enric Pujol. “Hi havia el govern central de la República, la Generalitat i el govern basc, això era un pol d’atracció de les forces franquistes que intentaven destruir el màxim possible, van morir més de 300 persones”, afegeix. Unes vivències que recorden perfectament les desenes de testimonis que s’han apropat aquest diumenge fins a la Casa Empordà de la capital de l’Alt Empordà.

I és que el setmanari Empordà, conjuntament amb l’ONG Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat, el MUME, el Memorial Democràtic, Triangle Blau, Soca-Rel Alt Empordà i l’Ajuntament de Figueres han organitzat durant tot aquest diumenge – des de les deu del matí i fins a les set del vespre- una trobada dels testimonis dels bombardejos d’arreu de la comarca. “La idea va néixer ara fa uns dos mesos arran d’una exposició sobre bombardejos a Catalunya on, després dels parlaments oficials, es va aixecar una senyora que explicava que tot el que havien dit ella ho havia viscut”, detalla el fotògraf. Segons Puig, després d’escoltar les seves paraules, se li va disparar “una xispa” i van començar a treballar per poder aglutinar aquelles persones que podien haver viscut directa o indirectament aquest episodi negre de la història catalana.

“Estem parlant de gent molt gran que va viure unes històries que no ha pogut explicar, tots hem sentit els avis com ho narren però és un tema que no se’n parla i nosaltres volem intentar recuperar el temps, la memòria històrica”, comenta Puig. “Potser és l’última vegada que podem fer-ho”, subratlla. Per tal de no perdre ni un sol detall, els participants han estat fotografiats i entrevistats per un historiador sobre els fets. A més, cada un d’ells ha portat un objecte que evoca aquells moments. Alguns d’ells han portat retalls de diaris, fotografies, una càmera fotogràfica o records de fa anys. “Creiem que podrem comptar amb la presència d’uns 40 o 50 testimonis”, ressalta Puig. Totes elles són històries vitals. “Tenim la informació a nivell global del que va passar però les petites històries personals són el que conformen la història de veritat”, subratlla.

Records vius

Històries tant impactants com les de Ramon Brugué va néixer el 6 de setembre de 1931 a Vilasacra. “De ben petit la meva mare es va morir i ens van enviar a viure amb dues ties de Figueres que no tenien família, quan venien els avions corríem de nou cap a Vilasacra, veure les destrosses que feien era impressionant”, recorda vívidament. Quan els bombardejos es van anar incrementant, al final de la guerra, el seu pare va decidir emportar-se els seus fills cap a Montpellier on tenia germans que no patien les misèries de la guerra. “Vam anar cap a l’exili, passant pel Pertús i allò si que era molt colpidor, veies a la gent llançant coses als vorals perquè no podien carregar-les”, explica.

Tot i això, el que més el va impactar va ser una escena que va presenciar quan intentava arribar a França. “Hi havia un cavall mort i tothom s’estava barallant per aconseguir un tall de carn per poder menjar”, narra emocionat. Tot i la travessia, Brugué va tardar a arribar fins a la casa dels seus oncles ja que, el tren on van pujar els va portar fins a Grenoble. “Ens van tancar en un edifici, feia molt fred i havíem de dormir apilonats per escalfar-nos, finalment, els nostre familiars ens van venir a buscar”, conclou.

La Carmé Caró també va viure situacions impactants durant aquella època. “Jo vivia a Peralada i vaig venir a comprar unes sabates amb la meva germana i una amiga a cal Globo, eren les cinc de la tarda i el dia després a la mateixa hora va caure una bomba sobre la sabateria i va fer-ho malbé tot”, explica. “Ens va afectar molt, el fet de pensar que un dia abans estàvem allà dins”, detalla. Caró també recorda les riuades de gent que intentava creuar la frontera. “Passaven pel poble demanant alguna cosa per menjar, els hi donàvem el que podíem i el meu pare els explicava com travessar les muntanyes”, comenta. Ella recorda perfectament tots els detalls d’aquells instants. “A vegades encara hi somio i hi penso, em fa molta por que això torni a passar”, explica preocupada.

Situacions similars a les que va viure Josep Santaló, de 87 anys i veí de Figueres. “Els últims dies de la guerra vam anar a Llers i va caure una bomba a l’església perquè estava plena de material de guerra. Nosaltres vivíem al costat de l’església”, recorda. Santaló explica que, la seva família, va passar moments molt negres durant la guerra civil. Tot i això, no perd l’humor. “El primer bombardeig que va caure a Figueres va ser ridícul francament, un sol avió va tirar unes quatre bombes petites a l’estació però el segon, va ser una carnisseria, el passeig nou va quedar destrossat i hi havia trossos de persones penjades pels arbres”, narra. Va ser en aquell moment que va perdre el seu cavall de cartró que tant estimava. Fins i tot, per recordar-lo ha portat una fotografia on es veu a ell amb el seu joguet. “Eren sis avions, va caure el teulat de la casa i la cuina, estàvem tant espantats que vam córrer cap a l’hort i ens vam perde”, recorda amb un somriure als llavis.

Santaló té clar que aquesta trobada de testimonis és un fet important. “Si no se’n parla, tot això es perdrà, anirà quedant en l’oblit”, assegura. L’organització ha explicat que amb tot el material que obtinguin durant aquesta jornada crearan un documental audiovisual, una exposició i formarà part dels actes de commemoració del 75è aniversari del final de la Guerra Civil que es celebrarà l’any vinent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any