Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  14.06.2013  11:11

Autor/s: Comunitat educativa CEIP 'Rafael Juan Vidal' d'Onitnyent

A la nostra Xelo

Men?ame
 

…des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.
(Miquel Martí i Pol)


En aquest dia tan especial per a l’educació, i aprofitant el lema que enguany treballem 'Sense profes no hi ha escola', volem, tota la Comunitat Educativa del CEIP “Rafael Juan Vidal”, i tots els que, d’una manera o altra, l’hem coneguda i apreciada, dedicar unes paraules a la mestra Xelo Mira Barber, quo allà on estiga, de segur que ens escoltarà.


'Xelo, ens has deixat sense avisar. Teníem tantes coses a dir-te, tantes coses a compartir amb tu, que ara ens resulta difícil escriure-les, perquè segur que ens en deixem alguna.

Dèsset anys de mestra d’infantil al col·legi i els últims tres també com a Cap d’Estudis han emplenat els cors d’empremtes que no seran fàcils d'esborrar. Els alumnes et recorden amb simpatia, alegria i amor. Tots els qui han passat per les teues mans tenen un poquet de tu: són creatius, pensadors, lliures i curiosos i aquestes qualitats  formaran part de la seua vida i de la seua persona. I la resta de xiquets i xiquetes que t'han conegut s'han endut una paraula d’estima, un gest amable que t'han fet tan volguda per tots i cadascun.

Les mares i pares també han volgut acompanyar-nos en aquest missatge d’afecte. Són molts els qui varen decidir d'acompanyar-te. Els seus rostres, en aquest camí difícil,  dibuixaven sentiments encontrats per tot el que has donat a l’escola i als seus fills. En fi... per tots els valors que tu tenies i que sempre els acompanyaran.

I nosaltres, els teus companys d’escola, eixa família que tu tant has ajudat a construir. Volies tothom i et feies de voler de manera sincera. Et fixaves en els xicotets detalls i buscaves les millors coses de tots nosaltres. Ens has fet millor persones. Has estat sempre pendent de les coses que ens passaven. No hi havia vegada que algú anara al metge i no li preguntares després com es trobava. T’interessaves pels nostres familiars. Sabies de les nostres aficions i te’n recordaves de nosaltres si havies llegit un llibre, un article, una obra de teatre, un programa de televisió o qualsevol cosa que pensaves que ens poguera enriquir. Xelo, persona calmada i serena davant les dificultats, sempre ens mancarà el teu somriure, la teua tranquil·litat.

Com va dir una vegada la Mare Teresa de Calcuta, 'De vegades sentim que el que fem és tan sols una gota en el mar, però el mar seria menys si li faltara una gota'. Xelo, al nostre mar sempre li mancarà la teua gota de goig, d’alegria, de saviesa…'