10.06.2013 - 18:32
Això diuen que era una família que tenia moltes necessitats. La mare va enviar el seu fill, que era molt menut, a pasturar sis cabretes que tenien. El xiquet tenia un problema: solia dir moltes mentides. El pastoret es va adaptar molt bé a la seua faena, però s’avorria molt. Així que, per torbar-se, va pensar que podria passar-s’ho bé enganyant la gent i dir-los que venia el llop. Així que va començar a cridar:
– Que ve el llop, que ve el llop!!
La gent del poble, que era molt solidària, va acudir corrents a ajudar-lo amb branques, forques, escopetes i tot el que podien agafar. Però quan van arribar van vore que el llop no hi era. El pastoret es reia divertit per sota el nas.
A l’endemà va fer el mateix i els veïns van tornar a anar i van vore que era un altre avís fals.
Però el tercer dia el llop va aparèixer de veritat i el pastoret va cridar:
– Que ve el llop, que ve el llop!!
Però la gent del poble, en escoltar el crits del pastoret, van pensar que tornava a intentar enganyar-los i no van acudir. Així és que el llop es va menjar totes les cabretes menys una, que es va amagar en la soca d’un garrofer. El xiquet la va agafar i esbalaït se’n va anar plorant a buscar sa mare. Quan la mare es va assabentar del que havia fet el xiquet li va dir:
– A vore si això et serveix d’escarment per a sempre. Això et passa per dir mentides.
El xiquet penedit li va dir a sa mare:
– No ho tornaré a fer, mare. Et promet que mai de la vida diré una mentida més.
I així va ser. Des d’aleshores el pastoret mentider es va convertir en un pastoret honrat que, a poc a poc, va anar demanant perdó a tot el poble.
I conte contat, conte acabat.
Enllaços
Array