10.06.2013 - 14:28
Implacable i freda,
la mort ens ha pres
el teu alé.
Ha segat la teua vida
tot començant la primavera.
Perdudes i desorientades
es troben les mirades
d’amics i companyes.
No entenem la mort
quan arriba en primavera.
No entén la mort
d’il·lusions ni de somnis.
Et sorprén, et pren,
t’empeny
pel camí de llums i d’ombres,
i et fons en l’infinit.
Mancarà la teua presència
Cadascú al seu cor
guardarà el record
dels teus millors moments.
De tot el que no va poder ser,
de tot el que va ser.
David, company, alumne,
David amic, David germà
David fill.
David descansa en pau,
en la pau de la teua fe.
