Amb el Comenius a Xipre

Gràcies als projectes europeus Comenius que fomenten l’intercanvi i la cooperació de centres educatius i que l’Institut Castell del Quer no dubta en acollir-se, aquest passat mes d’abril quatre alumnes vam viatjar a Xipre.

Els viatges subvencionats per un projecte Comenius, però, es basen a partir de l’intercanvi de joves de la mateixa edat. Això vol dir que quant tu viatges, aniràs a viure a casa d’un alumne de la teva edat, que t’hauràs d’entendre amb la llengua anglesa, i que per tant, hauràs d’acostumar-te als seus horaris, costums, hàbits… és a dir, viatjaràs integrant-te a la manera de viure de la societat d’aquell país.

Dies abans d’emprendre el viatge, Xipre va ser portada de tots els diaris de la Unió Europa per el rescat que rebria per fer front a la crisi, amb les  fortes i dures mesures que comportaria com una quitança als dipòsits bancaris o la impossibilitat i les restriccions per treure diners dels bancs durant gairebé 10 dies. Per aquest motiu la nostra rebuda per les famílies d’allà, de ven segur que no els hi arribava en el millor moment. 

L’illa de Xipre (i la capital, Nicòsia) està dividida en dues parts des de 1974 quan Turquia va atacar el país i ara una  part està sota el seu domini, tot i no estar reconegut internacionalment. La part europea, que nosaltres vam veure, té una gran influencia de la cultura grega en la societat. La ciutat de Limassol, on vam estar, no és la capital. Té 200 000 habitants – en tota l’illa no s’arriba a un milió – i és una ciutat costanera. Aquesta ciutat no es veu ordenada, com estem acostumats a veure a Catalunya, sinó que donava la sensació que primer es construeixen els habitatges i desprès els carrers seguint la posició de les cases ja existents. La circulació també està poc controlada, i el servei de llum al carrer no està del tot implantada. Aquesta situació estesa a tot el país donava a entendre que l’estat patia per una forta crisi. Però per contra, els habitatges i el nivell de vida que portaven els ciutadans feia veure la situació contraria, amb cases luxoses i cotxes de gamma alta.

Durant la curta setmana que vam passar allà convivint amb ells, ens van ensenyar els orgulls del seu territori i la seva cultura grega, i ens van fer gaudir de l’estada.   El seu comportament i la seva implicació va ser excel·lent durant tota la setmana per part dels alumnes, de l’escola i de les famílies; aquest era el retrat que volien que ens emportéssim del país i la seva gent.