05.06.2013 - 11:47
La batucada té els seus orígens en la samba africana però avui la mescla amb els ritmes brasilers s’ha convertit en un dels seus trets característics. És com una orquestra formada només per instruments de percussió i cada vegada té més presència en festes majors i populars. ‘Narinan’ és un projecte que acaba de començar i que vol portar els ritmes de la batucada al Lluçanès.
Teníeu experiència tocant en batucades?
Gens! Només sis de la colla havien fet música abans, però ningú tenia ni idea de percussió. Quan veus un grup de batucada sembla més fàcil del que realment és, a més de la quantitat d’hores de feina que hi ha al darrere. Nosaltres tot just ara tenim una mica de base, anem fent ritmes i la idea és poder tenir dues cançons sabudes pel juny i poder tocar a la festa major de Sant Feliu Sasserra pel setembre.
I com va començar el projecte de ‘Narinan’?
Feia temps que a una colla d’amics ens agradava la batucada, tot i que mai ho havíem provat, i així, una nit a la festa major dels traginers de Balsareny va sorgir la idea. Allà hi tocava un grup i nosaltres vam decidir que també en muntaríem un. L’endemà ho vaig comentar a la gent de Sant Feliu Sasserra i molts hi van estar d’acord, a partir d’aquí ho vam anar tirant endavant.
Quins van ser els següents passos?
Ho vaig explicar a l’Ajuntament i també els hi va semblar bona idea, llavors ens faltaven els professors. Però de seguida vam trobar en Roger Orriols de Nyandú i en Quimet de Txarango i la primera setmana de març vam començar amb les classes. M’interessava que els professors també fossin com un més de la colla, i en Roger i en Quimet ho són i hi estan posant moltes ganes, malgrat que tots dos ja estan molt ocupats amb els seus grups.
I els principals obstacles?
El gran problema va ser i és el finançament. Hem anat veient que tot és molt car, només els instruments sumats valen 3.000 euros, i ens hem hagut de buscar la vida per aconseguir-los. Ara, amb els diners que hem tret del sorteig de la panera i el torneig de futbolí, hem pogut fer la primera compra d’instruments, així que ja en tenim la meitat. A més, tots els membres aportem un tant cada mes per pagar als professors. Ara estem fent els tràmits per configurar-nos com a entitat cultural i així esperem poder tenir més facilitats. Tot i que des del principi totes les entitats i locals de per aquí la zona ja ens han ajudat molt i hem notat una bona rebuda.
Quin ambient es crea amb el grup?
D’entrada, per formar la colla, volíem gent optimista i que s’impliqués des del principi, que no l’hi fes por arriscar-se a començar un projecte com aquest, des de zero. S’hi ha apuntat gent d’Avinyó, de Prats de Lluçanès, d’Oristà i Sant Feliu i les edats van des dels 15 fins als 27. Tot i que hi havia molta gent que no es coneixia ara hi ha molt bon rotllo amb tothom de la banda, amb els assajos ens ho passem bé i realment és una estona a la setmana que desconnectem de tot i ens concentrem només en la batucada.
Què creus que pot aportar un grup de batucada al Lluçanès?
Crec que el projecte té com dues branques: per una banda hi ha el grup de batucada en sí, però per l’altra crec que també es pot donar molta vida al poble. Per exemple, aquest maig volem organitzar sessions de cinema a la fresca i anem pensant activitats contínuament. També volíem organitzar una discomòbil, tot i que no trobem cap ajuntament ens pugui cedir algun local per fer-la així que la farem a l’aire lliure.
Com us organitzeu per assajar?
Assagem dues hores cada divendres a la nit, a l’Ateneu de Sant Feliu Sasserra que ens ha cedit l’Ajuntament. Hi ha classes en que notes que avances molt però també n’hi ha en que sembla que quedem molt encallats, crec que tothom que s’hi ha apuntat es pensava que seria més fàcil. Cadascú té assignat un instrument i els professors ens deixen els seus per assajar cada setmana. Hi ha tamborins, surdos grans i petits, xapes, l’agogo que és com una esquella de vaca i un repinique que dirigeix tota la banda.
I el nom de ‘Narinan’, té algun significat?
No sabíem quin posar i al final, seguint la filosofia de la banda d’anar fent sobre la marxa i improvisar una mica va sortir aquest ‘narinan’.
