Trobat el suposat indret on el Timbaler del Bruc va fer sonar el tambor per foragitar els francesos

  • Estudiosos de la UB investiguen la llegenda d'aquest personatge i situen el lloc sota el coll de les Torres de Can Maçana, a tocar del massís de Montserrat

VilaWeb
ACN
30.05.2013 - 19:54

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un grup d’investigadors de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona creu haver localitzat l’indret on el Timbaler del Bruc va fer sonar el tambor que, segons la llegenda, va originar la fugida de la tropa francesa cap a Barcelona, durant les batalles del 6 de juny de 1808, en la guerra del Francès. La investigació situa aquest indret sota el coll de les Torres de Can Maçana, a tocar del massís de Montserrat. Ara la recerca es completarà amb un ampli estudi sonor de la zona per determinar la influència real del so del tambor en la batalla.

La investigació, que s’ha desenvolupat dins el màster de Creació Artística: Realismes i Entorns de la UB, és dirigida per l’artista i historiador Marc Sellarès, especialista en les batalles del Bruc del 1808, i té el suport d’un grup de recerca sonora de la Facultat de Belles Arts de la UB, dirigit per Vicent Matamoros, doctorand en Arqueologia Sonora Experimental, i Josep Cerdà, catedràtic d’Art Sonor.

Aquest diumenge, 2 de juny, a partir de les onze del matí, al coll de Can Maçana, al poble del Bruc, es realitzarà, en el marc de la Festa del Timbaler que commemora la famosa batalla, la recreació del so del timbal del Bruc des de l’indret on es va tocar ara fa 205 anys. La idea és determinar si la llegenda està fonamentada o no en fets reals relacionats amb l’acústica de la zona.

Anàlisi de la batalla

‘Vaig començar aquesta recerca per fer realitat el somni d’infantesa de trobar l’escenari de les batalles del Bruc on de petit m’imaginava un camp de batalla ple d’espases i escuts’, explica l’artista i historiador Marc Sellarès.

Durant 7 anys ha dut a terme una extensa recerca sobre el terreny i en arxius i biblioteques, a més de desenes d’entrevistes a veïns del poble de la zona per aconseguir informació oral inèdita. Sellarès explica: ‘en analitzar la batalla a partir de tota la informació que he recopilat dels moviments de les tropes, del lloc i del moment en què van fer el contracop, puc determinar amb força precisió l’indret des d’on el Timbaler podia haver tocat mentre els seus companys saltaven damunt els soldats que esperaven en un collet’. Segons explica la llegenda, el repic del timbal hauria foragitat els soldats francesos perquè creien que eren atacats per l’exèrcit espanyol, que s’hauria unit a les forces dels sometents.

L’orografia del terrenya assenyala que el turó del collet de les Torres és, ‘per lògica’, l’únic punt des d’on els sometents (que arribaven rearmats de Sallent i Santpedor) van poder iniciar el contraatac sobre els soldats francesos. I afegeix: ‘un altre accés a la zona hauria fet visibles els sometents i no hauria permès l’atac per sorpresa sobre uns soldats francesos que estaven custodiant una zona determinada, i que va ser on es va començar la reconquesta d’aquesta batalla’.

És la hipòtesi a què apunta la investigació, partint de la base que el Timbaler realment va existir: ‘hi ha documents que en parlen’, diu Sellarès, i esmenta com a exemple una notícia del Diario de Manresa del 29 de novembre de 1808, referent a una festa de Santpedor, ‘on diu que va desfilar el famós tambor del Bruc’, explica Sellarès.

Recreació acústica del Timbal del Bruc

El proper pas en la recerca se centra a mesurar l’àrea d’influència del so del timbal, si realment s’hauria pogut sentir des dels punts on hi havia situades les tropes franceses, i fins a quin punt l’orografia n’hauria multiplicat l’efecte. En paraules de Sellarès, la idea final del projecte és determinar ‘si el so del timbal que ressonava contra les roques de Montserrat es va amplificar per efecte de l’eco (semblaven més tambors), i va fer creure als francesos que venia tropa reglada; per la qual cosa van fugir precipitadament cap a Barcelona’.

Les primeres proves es van fer el 17 de maig passat, i bàsicament es van limitar en una primera presa de contacte de les localitzacions on s’està treballant aquests dies. La idea és formar diversos grups, equipats amb aparells de microfonia ambiental, mesuradors de decibels i càmeres de gravació. Un dels equips portarà un timbal que es farà sonar des del punt indicat al collet de les Torres, mentre que els altres grups recorreran les zones de batalla, especialment els indrets on fa 205 anys s’haurien situat els soldats francesos.

Hi haurà diversos dies de proves (fins i tot de nit, per evitar la intensa contaminació acústica d’algunes zones) per poder comparar el so diferents condicions atmosfèriques i disposar del màxim de referències que s’ajustin a les del dia de la batalla. ‘Mesurarem el so als indrets on sabem que hi havia tropes franceses en el moment d’iniciar l’atac, les compararem i estudiarem quines possibilitats té la llegenda d’ajustar-se a la realitat’, explica Sellarès. I avança: ‘els primers resultats ens fan ser prudentment optimistes, ja que el ressò del timbal l’hem sentit des d’alguns punts però encara no des de totes les posicions franceses’.

De l’estudi a la recreació virtual de la batalla

L’estudi sobre la possible ubicació del Timbaler és només una part del projecte que vol dur a terme Sellarès. És a punt de publicar un llibre sobre la batalla, i en un futur també en vol impulsar una recreació virtual, un joc d’ordinador i una pel·lícula.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any