La professionalització de l’ acompanyament

  • La formació d'una doula no és reglada, però necessària per donar una ajuda de qualitat

VilaWeb
VilaWeb

Océane Apffel i Maria Corrales

23.05.2013 - 09:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La primera associació que hi va haver a l’estat Espanyol va ser Mares Doules. Va néixer al 2007 amb la intenció de poder oferir a les persones que havien decidit ser doules una formació estable, continua i de qualitat. Amb el temps han anat apareixent altres associacions i empreses dedicades a proporcionar  a aquelles famílies que així ho decideixen.

No s’ha de perdre de vista que les doules són professionals i que, com a tals, tenen unes tarifes base que totes respecten. Els serveis més habituals són el de part i el de postpart i tot i que hi ha lots que inclouen un o els dos serveis, el preu per hora sol rondar els 30 euros. Normalment, el servei de postpart compta amb unes 14 hores repartides entre els primers dies de vida del nadó. Tot això, però, depèn sempre de la mare i les seves necessitats. 

La professionalitat d’una doula depèn en gran part de las seva formació. Per això totes les dones que exerceixen la professió són conscients de la importància d’adquirir els coneixements necessaris. Malgrat que no hi ha una instrucció reglada, cada vegada es posen més esforços perquè la formació sigui uniforme i de qualitat. L’Aida G. Quer exposa l’experiència de formar-se a Mares Doules.

La Gemma Baulies és doctora pediatra i col·labora amb Mares Doules, on ensenya a les futures doules nocions de pediatria. Baulies recalca la pèrdua del clan familiar i l’aïllament en què s’enfronten sovint les dones embarassades. Segons la doctora, la finalitat de la doula és acompanyar la mare encara que “l’acompanyament moltes vegades vol dir no dir res. Asseure’s al costat de la mare i estar allà”. La formació de les doules és essencial i “han de ser professionals que puguin aportar orientació i obrir possibilitats.” Gemma Baulies té molt clar el límit de la professió: “Elles no són metges, elles simplement són unes dones que tenen uns coneixements concrets, però no es poden oferir mai per realitzar pràctiques mèdiques o d’infermeria”.

 

 

 

Enllaços
Array

Recomanem