21.05.2013 - 06:00
Pregunta enviada per Marta Arenas (València). Respon Guillem Pérez i de Lanuza (Laboratori d’Etologia, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València):
Certament, les aus presenten unes coloracions molt més variades que les que presentem els mamífers. I encara més, les coloracions que normalment solen presentar les aus són més cridaneres i complexes que les dels mamífers. Aquestes diferències, però, no només les trobem si ens comparem amb les aus, sinó que també es fan evidents quan ho fem amb peixos i llangardaixos. A grans trets, dos elements clau explicarien aquestes diferències tan esteses. En primer lloc, les diferències existents entre els diversos grups de vertebrats en les capacitats sensorials implicades en la visió en color. En segon lloc, les funcions i usos a què estan associats als trets acolorits dels animals, tant les que afecten l’animal que exhibeix eixos trets, com les que afecten els animals que els perceben.
Pel que fa a la discriminació de colors, els mamífers, en comparació amb les aus, els llangardaixos i molts peixos, tenim un sistema de visió en color ben pobre. Potser els humans i altres primats tenim algun avantatge (relatiu) respecte bona part de la resta de mamífers, ja que la nostra percepció del color depèn d’un sistema tricromàtic de visió basat en tres tipus diferents de cèl·lules sensibles al color, els cons. No obstant, la majoria de mamífers presenten un sistema dicromàtic o, directament, no tenen la capacitat de discriminar colors. En canvi, altres vertebrats presenten un sistema visual basat en quatre tipus de cons diferents i potencialment tetracromàtic. Aquest sistema els permet discriminar molts més colors que nosaltres, i fer-ho, normalment, incloent una part de l’espectre lluminós que nosaltres som incapaços de percebre, l’espectre ultraviolat pròxim (els rajos UVA). Així doncs, la diferència és quantitativa i també qualitativa.
Aquestes diferències en la sensibilitat al color no són casuals, en realitat es troben estretament relacionades amb el passat evolutiu de cada espècie, i amb les característiques lluminoses dels ambients en què viuen actualment. Molts mamífers, per exemple, són nocturns o crepusculars, o provenen d’ancestres que ho foren. En ambients com aquests, en què la intensitat de la llum és molt baixa, la discriminació de colors resulta molt poc útil. Per contra, l’evolució ha tendit a seleccionar alternatives a la visió en color, com per exemple la visió escotòpica, sensible a nivells d’il·luminació molt baixos, però cega al color, o bé ha potenciat altres sistemes sensorials, com podria ser la quimiorecepció. En canvi, les aus són majoritàriament diürnes, i la gran intensitat de la llum que sovint troben als seus hàbitats els permet explotar visualment tot tipus de recursos, fins i tot aquells colors presents a la seua pròpia superfície corporal, que els serveixen per identificar-se i comunicar-se.
Llig la resposta sencera a la web de Mètode.
Si vols participar en la secció «Els perquès de Mètode», envia’ns la teua pregunta sobre qüestions científiques amb una fotografia al correu metode@metode.cat. Si resulta seleccionada i publicada, un expert en la matèria la respondrà de forma senzilla i divulgativa, i a més aconseguiràs com a regal la nostra última monografia, ‘Herbari. Viure amb les plantes’.
Enllaços
Array
