16.05.2013 - 17:56
Article de la sèrie “360º sobre Asma“ que es publicarà a Inspira al llarg dels pròxims dies, amb motiu de la celebració d’aquest dia el 7 de maig. Aquesta sèrie ha comptat amb la col·laboració del Grup de Vies Respiratòries de l’AEPap. En aquest lliurament, el pediatre Dr. José Antonio Castilla parla de la necessitat dels pacients d’asma d’accedir a una informació mediambiental fiable per poder evitar els desencadenants de l’asma.
En l’asma, els símptomes es produeixen com a resposta a una sèrie de factors anomenats desencadenants, que estan en el medi ambient on respira el pacient. Per això és convenient conèixer-los per a evitar-los. L’accés a una informació mediambiental fiable és prioritari per al pacient i la seva família a fi d’establir les mesures d’evitació oportunes. En aquest document mostrem els factors desencadenants més importants i com evitar-los.
Els desencadenants de l’asma
Els preescolars tenen com a principal desencadenant les infeccions respiratòries víriques. En l’escolar i adolescent prenen preponderància els aeroal·lèrgens, sense oblidarl’exercici. L’exposició al fum del tabac i la contaminació de l’aire afecta a tots.
Els virus respiratoris són els que amb més freqüència desencadenen símptomes d’asma en totes les edats i en els nens menors de dos anys causen episodis de sibilàncies greus (virus respiratori sincitial, rinovirus, bocavirus). Aquests virus tenen un patró estacional característic produint epidèmies en els mesos de setembre a abril.
Podem evitar les infeccions respiratòries? És difícil perquè la transmissió d’aquestes infeccions és alta en els mesos freds en conviure en ambients tancats. Tanmateix, és d’utilitat la lactància materna, ventilar l’aire de les habitacions, evitar aglomeracions com centres comercials, mantenir un ambient lliure de fum de tabac, rentar-se les mans amb freqüència i evitar, en la mesura del possible, el contacte amb persones refredades.
L’exercici
Pot desencadenar una crisi d’asma sobretot si l’asma no està ben controlada, però cal tenir present que els esports que es practiquen en ambients amb aire fred i sec o contaminats (per fums del trànsit o de la indústria) tenen més probabilitat de produir símptomes.
Com a mesures d’evitació dels símptomes per exercici s’aconsella tenir l’asma bé controlada, no fer esport durant una crisi, abans de l’exercici realitzar escalfament, respirar pel nas, tenir les fosses nasals netes i respirar utilitzant adequadament el nas i la boca. Convé no fer exercici els dies amb alts nivells d’ozó o alt contingut de pol·len si es té al·lèrgia. L’asma induït per exercici es pot prevenir inhalant 10 minuts abans de l’exercici broncodilatadors d’acció curta (salbutamol, terbutalina).
Els aeroal·lèrgens
Els aeroal·lèrgens són substàncies que entren a les vies respiratòries provocant una resposta de l’organisme anomenada reacció al·lèrgica. Els més freqüents són els àcars de la pols, pòl·lens de plantes, epitelisd’animals (gat, gos, hàmster, cobai, conill, cavall, vaca) i fongs de la humitat (alternaria, Cladosporium). Les proves al·lèrgiques serveixen per identificar-los.
Els àcars de la pols domèstica són els aeroal·lèrgens més freqüents com a desencadenant d’asma, rinitis i conjuntivitis al·lèrgica. Viuen al matalàs i coixí, catifes, cortines, peluixos. Com a mesures d’evitació, es proposa l’ús de fundes antiàcars (matalàs i coixins), neteja amb aspiradora, retirar del dormitori catifes, moquetes, cortines i peluixos que acumulin pols i reduir la humitat ambiental (no utilitzar humidificadors).
Els pòl·lens d’arbres, arbusts, gramínies i males herbes són els segons al·lèrgens més freqüents en l’al·lèrgia respiratòria. Són d’exterior. Cada persona sol sensibilitzar-se als pòl·lens de la zona on viu. Cada arbre o planta té una època concreta de pol·linització.
El xiprer pol·linitza des de gener a juny, i el bedoll i el plataner d’ombra de març a maig. El mes d’abril comença a florir l’olivera, sent màxima seva pol·linització al maig i juny. Després pol·linitzen les gramínies salvatges (herba, herba timotea, dàctil, espigueta, etc.) I les cultivables (civada, ordi, sègol, blat, blat de moro). Els pacients polisensibilitzats a diversos pòl·lens d’arbres, gramínies i males herbes poden notar símptomes abans de la primavera i no deixar de tenir-los fins al final de l’estiu o inici de la tardor. Si només estan sensibilitzats a un tipus de pol·len tindran símptomes estacionals (mentre duri la pol·linització). Hi ha algunes diferències en la pol·linització segons les diferents zones de la península ibèrica en la qual intervenen també les condicions climatològiques (les freqüents pluges netegen el pol·len atenuant el problema). Cada persona ha de conèixer el pol·len que li fa mal i informar-se de la situació en el medi ambient.
La Xarxa Espanyola d’Aerobiologia publica els nivells de concentració pol·línica a nivell local (http://www.uco.es/rea/infor_rea/interpretacion.html ). A través d’aquesta informació sabrà quan el risc és més gran i així podrà extremar les precaucions per evitar els símptomes. La informació està disponible en teletext, premsa i internet http://www.uco.es/rea/. S’han d’evitar les activitats a l’aire lliure els dies de màxima pol·linització (dies ventosos, secs i assolellats), viatjar amb les finestres del cotxe tancades, l’aire condicionat amb filtre de pol·len, tancar les finestres del dormitori a la nit i utilitzar ulleres de sol.
Entre els animals, l’epiteli de gat és molt sensibilitzant i a continuació li segueix el del gos. Produeixen símptomes perennes que poden durar mesos després de retirar la mascota del domicili. En cas d’al·lèrgia l’ideal és retirar la mascota del domicili. Si no és possible: disminuir el contacte amb la mascota, mantenint-la fora del dormitori i de les habitacions comunes, rentar-la setmanalment, retirar catifes i moquetes que acumulen residus orgànics.
L’alternària (pertanyent als fongs) és un al·lergen d’exterior. Creix en substrats del sòl del bosc, fusta podrida, compost, etc. Necessita una humitat entre el 75 i el 90% i desencadena símptomes en dies d’humitat.
Convé evitar ambients humits com cellers i graners, el contacte amb fulles o fustes en descomposició. S’han ventilar les habitacions humides o tancades, evitar taques d’humitat, evitar humidificadors i netejar els filtres d’aire condicionat. No tenir plantes d’interior de molt reg.
La contaminació de l’aire interior: el fum del tabac
Tots hauríem de poder viure en un ambient lliure de fum de tabac. El fum de tabac en nens i adolescents produeix deteriorament de la funció pulmonar i contribueix a la persistència i mal control de l’asma. El tabaquisme matern està relacionat amb la síndrome de mort sobtada del lactant, retard del creixement intrauterí, despreniment de placenta, prematuritat i reducció de la funció pulmonar en lactants. Tot i que s’han dictat normes per protegir la infància del fum del tabac en llocs públics, no és suficient perquè aquestes normes no es poden aplicar en els domicilis dels fumadors. Per això a les mares i pares fumadors se’ls ha d’informar dels riscos i proposar estratègies d’abandonament de l’hàbit del tabaquisme. Als preadolescents i adolescents proporcionar-los missatges de prevenció del consum de tabac i assessorament per ajudar-los a deixar de fumar.
La contaminació de l’aire exterior
Té conseqüències nefastes en la salut humana. Els nivells alts de contaminació de l’aire augmenten els casos de persones que emmalalteixen i moren per problemes respiratoris. Els nens que viuen a prop de carreteres amb molt de trànsit tenen més probabilitat de patir asma. Les emissions de dièsel agreugen l’asma. La contaminació dels espais d’interior pot tenir un efecte més greu en l’asma que l’exposició a contaminants atmosfèrics d’exterior.
L’OMS recomana reduir de manera significativa els nivells d’ozó, òxid de nitrogen i sobretot partícules en suspensió, provinents en la seva majoria de vehicles amb combustibles fòssils. La legislació espanyola és clara sobre els nivells de contaminació a les ciutats i la necessitat d’informar la societat, però la realitat és que gairebé ningú s’informa dels nivells de contaminació que hi ha a la seva ciutat vivint d’esquena a un problema de salut pública greu. Els mitjans de premsa només es fan ressò dels nivells de contaminació quan l’aire de les ciutats es fa irrespirable. Com a ciutadans tenim el dret i l’obligació d’estar informats d’aquests nivells de contaminants a les nostres ciutats
BIBLIOGRAFIA
García-García ML, Calvo C, Falcón A, Pou F, Pérez-Breña P, De Cea JM et al. Role of emerging respiratory viruses in children with severe acute wheezing. Pediatric Pulmonology 2010; 45 (6): 585-91.
Castell JA. Uso racional de las pruebas diagnósticas: la exploración del niño alérgico. Form Act Pediatr Aten Prim 2009; 2 (1): 42-49. I Disponible en url: www.fapap.es / nom-actual?id = 3
Moneo Hernández I, Forés Catalá A, Esteller Carceller M. Tabaquismo: papel del pediatra de atención primaria. Disponible a: http://www.aepap.org/grupos/grupo-de-vias-respiratorias/protocolos-del-gvr
Annesi-Maesano I, Hulin M, Lavaud F, Raherison Ch, Kopferschmitt Ch, de Blay F et al. Poor air quality in Classrooms related to asthma and rhinitis in primary schoolchildren of the French 6 Cities Study.Thorax 2012; 67: 682-8,
Medio ambiente y asma. Disponible a Respirar: http://www.respirar.org/Observatorio/medio-ambiente-y-asma.html (Data d’accés 2013.04.14)
◊ Dr. José Antonio Castillo Laita és Pediatra d’Atenció Primària al Centre de Salut de Fuentes de Ebro (Zaragoza), del Servicio Aragonés de Salud i membre del Grupo de Vías Respiratorias de la AEPap.
