11.05.2013 - 03:05
Hui, 9 de maig, tornem a haver de buidar les aules per a omplir els carrers, i aquesta vegada ho fem de manera conjunta tota la comunitat educativa (mares, pares, professorat i estudiants). Omplim els nostres carrers de persones amb clams, crits, reflexions, pensaments, emocions, idees, esperança, il·lusions, indignació, lluita, saber, futur… i moltíssimes coses més que ens envaeixen quan parlem de DEFENSAR L’ENSENYAMENT PÚBLIC.
Perquè a qualsevol país, l’ensenyament és el motor que impulsa el coneixement, la clau que obri les portes de la humanització, de l’esperit crític, de la formació i la necessitat de la saviesa en les nostres vides. Però sembla que açò no agrada a tot el món. Ens governa una oligarquia cada vegada menys humana, menys solidària, integrada pels qui pretenen que tot es puga comprar i vendre, que res no tinga valor si no reporta un benefici econòmic restringit a uns pocs. Sembla mentida que en el segle XXI hàgem d’estar ací reivindicant coses tan essencials.
Efectivament, estem ací perquè ens oposem de manera frontal a la mercantilista i privativa “Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad de la Educación”, que promoguda pel govern central del Partit Popular i especialment pel Ministre Wert, no fa honor al seu nom, i acompleix fidelment els dictats de la troika europea i les polítiques més feroces i insensibles envers l’ensenyament públic, tal i com estan fent amb tots els serveis que conformen l’Estat de Benestar.
A més de les polítiques de retallades en recursos per a l’educació que ens retornen a la prehistòria, com la manca de professorat, l’acomiadament del professorat interí, l’augment del nombre d’alumnes per aula i l’impagament escandalós de beques i ajudes a l’estudi, aquesta llei suposa la degradació definitiva del sistema educatiu a l’Estat espanyol.
Algunes de les seues característiques són clarament visibles a l’avantprojecte de llei que es va presentar per part del govern de Rajoy: l’increment de les facilitats als centres que segreguen per raons de sexe, la pujada de les taxes universitàries, l’establiment de tres revàlides per dificultar l’accés als estudis superiors a l’alumnat, l’augment del protagonisme de la religió en l’ensenyament públic, que vulnera el principi constitucional d’aconfessionalitat de l’Estat, i un atac sense precedents al nostre dret a estudiar i a viure en valencià, que passa per damunt de la protecció imprescindible amb què haurien de comptar les llengües cooficials.
Tot açò, va unit a les nefastes polítiques que ja fa anys que es duen a terme en matèria d’educació al País Valencià per part el govern de la Generalitat Valenciana. Perquè malauradament hem de suportar un govern valencià més preocupat a pagar el deute il·legítim que han generat els projectes megalòmans, la corrupció constant i els aeroports sense avions, que a defensar un sistema educatiu públic, de qualitat, universal i en valencià que garantisca un horitzó de vida digna per a les persones. Precisament, és ací on resideix l’alternativa que el PP no assumeix: en el deute il·legítim impagable que ha provocat la corrupció instal·lada en el poder. No poden condemnar-nos, a la joventut, a heretar unes despeses producte dels seus negocis bruts amb mafiosos com els de la trama Gürtel. Com tampoc no podem permetre la seua manca de capacitat reivindicativa davant els atacs recentralitzadors que atempten contra els trets singulars de la personalitat col·lectiva del poble valencià i la dignitat de les persones.
L’austericidi que se’ns està fent pagar ha estat provocat per uns mals gestors públics amb interessos individualistes, animats per la banca i l’especulació, i no per nosaltres, persones que treballem per fer d’aquesta una societat més justa, equitativa i igualitària, on tothom tinga les mateixes oportunitats de ser feliç.
Ja està bé de fer-nos creure mentides, perquè si no aposten per l’ensenyament públic i de qualitat, fins i tot com a eixida d’aquesta estafa a la qual anomenen crisi, és perquè mai no hi han cregut. S’estan aprofitant del desconcert social per a generar confusió i posar en marxa la maquinària encarregada d’adormir consciències. Pretenen construir el poble que necessiten per a poder establir el seu sistema, un sistema que, en nom de la llibertat, abandona els més dèbils, menysprea la diversitat i mercantilitza tot el que cal per a beneficiar de manera privativa les butxaques d’uns pocs. Els mateixos que ens han portat a aquesta situació socioeconòmica d’incertesa, que obliga a tantes i tants a fer les maletes i anar a l’exili.
Saben massa bé que un poble ignorant és un poble submís, sense capacitat crítica i reflexiva. Per això no hem de caure en la desesperança ni defallir en la mobilització social, perquè encara que el ministre diguera aquest matí que sols érem el 20%, aquest migdia s’ha informat que s’ajorna la votació de la LOMCE, fet que evidencia la utilitat de la pressió social.
Per a acabar, en homenatge a l’escriptor i periodista valencià Vicent Andrés i Estellés, citar unes paraules que ens animen a perseverar en la lluita: ‘No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!’.
Moltes gràcies.
