03.05.2013 - 23:57
Saben quina paraula es repeteix amb més intensitat en tots els articles d’Inspira? Nens, amb les seves accepcions d’infància o infantil.
Vostès em diran que la nostra revista tracta sobre salut infantil i medi ambient, de manera que aquesta informació no suposa res extraordinari. És cert, la infància està en el centre dels nostres objectius. No obstant això, aquest mes, unida a la paraula infància apareixen altres: salut, vida, pobresa, aigua, medi ambient i asma. I aquestes sis paraules configuren una realitat, no sempre gratificant, en la qual viuen milions de nens. Perquè si bé entre elles, la pobresa i l’asma apareixen mostrant una situació cada vegada més alarmant per als nens, els altres conceptes de salut, vida i aigua ens recorden les oportunitats que el nostre entorn ens brinda, i que depèn de nosaltres saber administrar-les amb la saviesa i la maduresa necessàries per permetre que tots hi tinguem accés.
Quina petjada volem deixar? I no em refereixo a l’hídrica, tot i que no estaria de més que cadascun de nosaltres la conegués, per així saber amb quants recursos contribuïm per necessitar aquests 2,5 planetes dels que ens parla Frederic Ximeno al seu article “L’aigua, font de vida”. Però no, jo parlo d’una altra petjada, a la que possiblement més d’un, en algun moment de la seva vida, ha imaginat que li agradaria deixar i per la qual li agradaria que el recordessin. Jo de vegades ho faig, crec que és un bon exercici per valorar el fonamental de la nostra vida. Llegint els esforços i afanys de la Fundació Quatre Vents, en la persona de la seva fundadora, Lita Álvarez, no he pogut deixar de pensar en com recordaran a aquesta organització i al seu equip de voluntàries i professionals, els centenars de nens que han atès des de la seva creació. Estic convençuda, com la Lita, que aquest primer període de la vida d’un nen, envoltat d’afecte, atenció i tendresa és una bona fórmula per espantar i frenar moltes conductes socialment problemàtiques en la vida adulta.
Potser els esforços d’aquesta fundació, com els nostres, no suposin, al mapa del benestar infantil, res més enllà d’una gota en l’oceà de les necessitats, però seran gotes que no s’hauran perdut perquè tenen els infants, que són la part més vulnerable de la nostra societat, al centre de la seva raó de ser.
