23.04.2013 - 09:00
La ciutat de Vic retrà homenatge a la figura del polític Manuel Carrasco i Formiguera amb un espectacle que tindrà lloc el pròxim divendres, dia 26 d’abril, a les 20.00 h. a L’Atlàntida de Vic. Enguany es commemoren els 75 anys de l’assassinat del líder democratacristià i nacionalista català al penal de Burgos i és per aquest motiu que es porta a l’escenari la lectura d’una selecció de cartes que es va enviar amb la seva esposa Pilar Azemar i PuigdelaBellacasa quan estava a la presó. Abans de començar l’acte, el periodista Francesc Canosa, farà una breu introducció al personatge i a la seva època.
L’actuació, sota el títol, Cartes d’amor i de presó, consisteix en la lectura de cartes que es van intercanviar Manuel Carrasco i Formiguera i la seva esposa els anys 1937 i 1938. Anirà a càrrec dels rapsodes Albert Benzekry i Cristina Canudas. La lectura es combinarà amb la interpretació de diverses peces musicals, especialment estimades per ells dos, a càrrec del tenor Jordi Cortada i de Marco Evangelisti al piano, basat en un guió de Quim Torra.
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 – Burgos, 9 d’abril de 1938), va ser un ferm defensor de la sobirania de la nació catalana i referent de la fermesa, confiança i lideratge dels polítics al nostre país.
Participà en la fundació d’Acció Catalana, i crea L’Estevet, setmanari nacionalista on es van publicar unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el van dur a la presó. L’any 1930 participa en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i en proclamar-se la República (1931) va ser nomenat conseller del govern de Catalunya 1931-1932 de Francesc Macià. Mesos després va ser escollit diputat a les Corts Espanyoles per Girona, on destaca la seva defensa de la integritat de l’Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L’any 1932 va ser expulsat d’Acció Catalana, juntament amb d’altres membres del sector catòlic, i ingressa a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.
Iniciada la Guerra civil es mantingué lleial a la República, sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comportà ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el forçà a traslladar-se al País Basc, on col·laborà amb el govern del lehendakari Aguirre. Amb la conquesta franquista de Guipúscoa va decidir tornar a Catalunya. L’any 1938 intenta exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell i va ser empresonat. Va ser traslladat a Burgos, on el van condemnar a mort en un judici sumaríssim. El 9 d’abril de 1938 va morir afusellat.
