19.04.2013 - 11:17
Si accedim al lloc web de la Fundació Privada Quatre Vents, el primer que es pot llegir és una cita anònima que personalment considero que és preciosa i que diu: “A l’oceà fred d’aquest món tu només pots posar-hi una gota de calor. Però aquesta gota dóna la raó de ser de la teva existència”. Crec que no es pot dir una cosa més bonica i certa per expressar que tot allò que cada persona faci, col·lectivament o de forma individual per ajudar als altres inexorablement repercuteix sobre el propi benestar.
A més, conversant amb la fundadora i directora d’aquesta fundació, Lita Álvarez, es confirma la teoria. I dic això, perquè malgrat les dificultats que implica la gestió i direcció d’una institució com Quatre Vents, la seva mirada i el seu serè somriure mostren alegria. Se la veu contenta i convençuda que el treball de tot l’equip que dirigeix fa que nens i nenes en risc d’exclusió tinguin un lloc on poder desenvolupar-se i experimentar en uns anys tant fonamentals per a tots els essers humans com són els tres primers de vida. Ella defineix la fundació com una entitat privada dedicada a l’atenció a la petita infància, la família i la dona sense recursos econòmics i en risc d’exclusió social de Barcelona. Entre les seves finalitats, diu, hi ha la de facilitar una atenció integral a la infància i a la família en situació de risc social i acompanyar la dona sense llar per que pugui assolir una vida digna i autònoma.
Tot va començar l’any 1987
La història d’aquesta fundació és senzilla i a la vegada plena d’humanitat, com quasi totes les creacions verdaderament importants. L’any 1987 la Lita Álvarez amb tres persones més, que estaven preocupades por la precària situació social y educativa de la petita infància, en aquell moment especialment fills i filles de prostitutes, decideixen crear un servei d’ajuda als nens i nenes des dels 3 mesos fins als 4 anys, però també a les seves famílies, i a les dones amb fills i sense sostre.
No era la primera aventura solidaria d’aquesta pedagoga i assistenta social, ja que Lita Álvarez, juntament amb Conxita Mata, van ser les fundadores del centre de dia Joan Salvador Gavina del barri del Raval de Barcelona l’any 1979 “crec que l’experiència que vaig tenir al Salvador Gavina va ser la que em va fer adonar-me que s’havia de treballar amb els infants més petits perquè els primers anys de vida són els que determinen el procés de maduració i autoestima de la persona. Aquesta convicció em va fer que plegués del Gavina i em preparés per crear Quatre Vents”. El seu treball molt aviat va donar fruits ja que el 7 de desembre de 1987, al carrer de Sant Pau 66, va començar a funcionar el Servei d’Atenció d’Infants i Famílies els Quatre Vents (SAIF), en horari de tarda-nit i amb la cobertura de la Fundació Pere Claver.
Des d’aleshores no s’ha aturat ni el projecte ni els serveis que ofereixen. Tres anys després s’aconsegueix un nou local al C/ Sant Pau 52-54, cedit per l’Ajuntament de Barcelona, fet que va permetre ampliar el nombre de places. També la demanda de places per altres problemàtiques socials i la necessitat de tenir el centre obert més hores va implicar una ampliació d’horari a 24 hores de dilluns a dissabte. Anys després s’obre el centre residencial per a infants Nou Horitzó destinat a nens i nenes tutelats o en guàrdia i custodia per la Direcció General d’Atenció a la Infància. També s’inicia el funcionament d’un pis d’acollida, es posa en marxa un menjador pels infants que no estan al centre i es creen les activitats anomenades matern-infantils que volen que les mares augmentin el seu coneixement dels infants per interrelacionar-se millor amb ells.
Lita Álvarez ens explica, amb orgull, que l’any 2003 van iniciar els tràmits de l’escissió de la Fundació Sant Pere Claver de tots els projectes del SAIF: “volíem complir els objectius de donar personalitat jurídica pròpia als diversos projectes, una vegada consolidats i viables. Aquesta nova fundació privada benèfica i assistencial es va legalitzar l’any 2003 amb el nom de Fundació Quatre Vents“. Tot i així, Lita reconeix que han passat etapes molt complicades econòmicament. Concretament, a finals dels anys 90, va ser gràcies a Josep Torné que van poder sobreviure: “Josep Torné ens va donar uns 6 milions de pessetes en total. Era un home seriós i amable del que tinc un gran record. Ens el va presentar un funcionari de l’oficina de benestar social i es va interessar molt pel que fèiem. Un temps més tard i davant la situació precària que patíem el vaig anar a veure i ens va ajudar. Gràcies a ell estem avui aquí, i és per això que nosaltres tenim un especial afecte a la Fundació Roger Torné. Actualment la nostra estructura és de dos edificis i dos pisos d’acollida fora de Ciutat Vella on hi ha dones, amb fills, que han patit violència de gènere. A l’edifici de Sant Pau hi ha el projecte Nou Horitzó i a una part de l’espai l’activitat anomenada Compartim el Joc on els pares i mares estan junts amb els nens, però en una vesant més de ludoteca, no tant educativa. Aquests jocs tenen com a finalitat augmentar les habilitats de les mares envers els seus fills.”
Quatre Vents està obert des de les vuit del matí de dilluns fins el dissabte a les quatre de la tarda i totes les vacances escolars. La seva finalitat, assegura, és treballar amb la família i amb la mare que, encara que són indivisibles ho fan des d’aspectes diferents. “També l’espai de Compartim el Joc és una conseqüència dels altres dos perquè moltes vegades les famílies o les mares no saben jugar amb els seus fills. Malauradament des de l’any passat hem tornat a posar en marxa uns serveis que feia temps que no teníem com són els de bugaderia, bany i dutxa. També donem una borsa de aliments bàsics (llet, pasta, arròs, tomàquets, tonyina, oli) cada setmana a les famílies del programa Nou Horitzó, cosa que feia temps que no fèiem”. La Fundació també té un servei de guarderia perquè les mares puguin treballar però a canvi elles s’han de comprometre a una contraprestació, que consisteix en dedicar un temps a la fundació i a realitzar activitats amb els seus fills, d’aquesta manera aconseguim que s’integrin millor”.
Tot dones
L’equip d’educadors està format per setze professionals dones. Les educadores de la part dels infants són tècnics amb estudis de jardí d’infància i les de les famílies son educadores socials o d’integració social. També conten amb vint voluntaris dels quals només tres són homes.
Preg: A quants infants i famílies ateneu actualment i cóm arriben al centre?
Resp: En general ens arriben mitjançant els serveis socials i les entitats del barri. Actualment, dins el servei SAIF atenem a 55 nens de 3 mesos a 4 anys que corresponen a 53 famílies. Un infant per família però tenim unes bessonetes. A Nou Horitzó hi ha 10 famílies per tant 10 infants fins els 3 anys. L’origen de les famílies és molt divers. Hi ha àrabs, sud-americanes, colombianes, equatorianes, peruanes, senegaleses, de Gana. També de Bulgària, Romania i Rússia. Moltes d’elles són monoparentals, i les que estan en parella la majoria de les vegades seria millor que estiguessin soles. Actualment no hi ha prostitutes. Tot i així nosaltres anem amb molta cura a l’hora de donar informació de la situació de la família perquè això és com un petit poble i si elles pensen que els hi poden treure els fills no vindrien.
Preg: D’on provenen els vostres ingressos?
La crisi ens afecta força. Fins fa poc temps el recolzament de les administracions públiques era superior al 80% i les aportacions particulars i d’entitats privades era del 16%. En aquests moments el principal pressupost, un 42% del total, ve del Ministeri de Sanitat i el resta de la Generalitat, l’Ajuntament, la Diputació i els donatius privats.
Tot i la crisi, la Lita no para de crear nous projectes i ens diu que el setembre volen posar en marxa un servei que tindrà com a objectiu millorar la salut dels infants. El seu objectiu és que quan els nens es posin malalts les famílies els portin al centre per ser atesos i curats. “Cal ensenyar les mares a tenir cura de l’entorn per que els seus fills puguin créixer amb salut”.
La directora de Quatre Vents reconeix, amb tristesa, que malauradament aquest país nostre considera que invertir en la infància no és una inversió de futur sinó un voluntariat i això, assegura, és molt greu: “els infants pateixen una situació molt delicada perquè a nivell legislatiu sembla que estiguin protegits però a l’hora d’aplicar-ho no es fa com s’hauria de fer i cada vegada és pitjor. Mentre els serveis socials no considerin que la infància és el futur del nostre país, de la nostra riquesa i de la nostra història no farem res. Invertir en els nens i nenes ha de ser una qüestió indiscutible i avui per avui no ho és”. Però a Lita Álvarez, com passa amb les dones optimistes i somiadores, li tornen a brillar els ulls quan recorda que nens o nenes que han passat per la fundació, ja de grans li han reconegut que la manera d’educar els seus fills és diferent de la que ells van rebre, per tant, està convençuda que el cercle familiar ja l’han trencat. Però el que m’ha agradat més escoltar és quan ha dit que una vegada li van preguntar si tot el que feia donava a la llarga bon resultat en aquests infants i ella va contestar: “A lo millor aquests nens i nenes faran coses fora de la llei però tenen moltes més possibilitats de no ser uns psicòpates perquè han gaudit de l’atenció, dedicació i tendresa durant els seus primers anys de vida, que són els fonamentals per l’autoestima i els valors més profunds que no són altres que l’amor i més amor”.
