18.04.2013 - 18:54
L’actuació del grup l’Orquestra Àrab de Barcelona ha estat tot un èxit. Un espectacle dirigit als escolars dels centres d’Ontinyent que ens acosta a la cultura àrab i a les nostres pròpies arrels culturals que tant han begut d’aquesta cultura en el passat.
Tant ha begut com que Albaida, Salem, Benicolet, Benissoda, Benigànim o Atzeneta són noms que ens vénen de l’àrab. O la nostra tan ‘espanyola expressió’ olé, ens ve d’Al·là, utilitzat com a expressió d’aprovació i alegria. I els torrons, els massapans o la monjàvena són d’origen àrab. I també la millora i extensió del regadiu en terres valencianes amb l’àmplia xarxa de séquies, pous, sénies… O el zero, o l’àlgebra o els escacs, o les taronges. O tantes i tantes paraules que utilitzem hui en dia com alfàbega, albergínia o alforja.
El grup ha sabut conjugar els aspectes més atractius de la música andalusina que té molt a vore amb el flamenc i amb les músiques populars valencianes. Ha fet participar el públic dels ritmes i la màgia de la música.
La riquesa i varietat dels instruments musicals han meravellat el públic infantil, juvenil i universitari que assistia a les representacions. I han trobat com la dolçaina o el violí també regna per aquelles terres del Magrib. O com la Tarara és tan popular al Magrib com a terres valencianes.
Han aconseguit sorprendre uns joves que tenien una imatge molt distinta de la cultura àrab, la que ens transmeten als mitjans de comunicació, una visió pobra, incompleta i discriminatòria. I que per cert no afavoreix per a res la bona convivència.
És d’aquests tipus d’actuacions i intervencions que estem necessitats. Buscant els aspectes que ens poden acostar a altres cultures és com podrem aconseguir una convivència pacífica i agradable per a tot i totes. Perquè conéixer els altres ens acosta i ens fa perdre la por. I la por és la mare de tots els mals.
Felicitem-nos, doncs, per aquesta iniciativa i esperem poder gaudir d’altres actuacions en aquesta línia a la comarca. Gràcies a l’Orquestra Àrab de Barcelona per apropar-nos i descobrir-nos la seua, que també és un poc nostra, CULTURA. Perquè la música és un llenguatge que arriba al cor.
