La infanta Cristina, ‘cooperadora necessària’

El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, veu la infanta Cristina cooperadora necessària en els delictes que el seu marit, Iñaki Urdangarin, va cometre presumptament al capdavant de l’Institut Nóos. El jutge considera que sense la presència de la filla del rei a l’entitat i sense ‘l’aparent i acordat reforç de la casa reial’, Urdangarin i el seu ex-soci, Diego Torres, no haurien pogut obtenir els diners de les administracions públiques que suposadament van desviar.

La figura de cooperador necessari implicaria les mateixes penes que les infraccions penals en què presumptament va incórrer Urdangarin. L’article 28 del codi penal considera autor del fet criminal no únicament qui comet el delicte, sinó també els qui cooperen a executar-lo.

En la interlocutòria dictada avui el jutge diu que l’actuació de la infanta podria ser considerada de cooperació necessària, o ‘si més no’, de complicitat.

El jutge es mostra contundent quan diu que tant Cristina com el secretari personal de les infantes, Carlos García Revenga, van consentir que aquest parentiu i aquest càrrec fossin utilitzats per Torres i Urdangarin, ‘sabent que ho feien per propiciar un tracte generós per part d’empreses privades i privilegiat per a les administracions públiques’.

A partir de les declaracions de Diego Torres i dels correus electrònics que va facilitar, el jutge considera que apareixen ‘una colla d’indicis que fan dubtar’ que la infanta ‘no sabés com el seu marit faria servir la seva menció com a vocal de la junta directiva’ de Nóos i  la seva participació a Aizóon.

Segons Castro, costa de creure que Urdangarin actués d’amagat de la seva dona mentre es negociaven els convenis amb les Illes Balears Fòrum al Palau de Marivent o al Palau de la Zarzuela. El jutge considera que s’arriba a la mateixa conclusió quan Iñaki Urdangarin facilita ‘com a propi a una tercera persona’ el compte d’estalvis en què la seva dona consta com a autoritzada, amb l’objectiu que s’hi fessin operacions.

També afegeix com a indici que en el currículum d’Urdangarin, per ‘promocionar econòmicament la seva imatge, aparegui com a estat civil “casat” amb la infanta Cristina a Barcelona el 1997’. Castro creu que, a més de ser una ‘dada notòria’, si no s’hagués tractat d’una família reial hauria estat ‘irrellevant’.

A més, Castro creu que no és fàcil de comprendre l’argument d’Urdangarin que va incorporar la seva dona a la junta directiva de Nóos perquè volia oferir ‘la màxima transparència’ possible als seus interlocutors en la constitució de l’institut.

En un altre punt de la interlocutòria, el jutge també destaca que una actitud ara ‘significativa’ és el fet que diversos testimonis han assegurat que Cristina de Borbó va contractar treballadors domèstics ‘en situació irregular’ anunciant-los que ‘els pagarien els salaris amb diners fiscalment opacs perquè després acabessin essent contractats per l’entitat Aizóon’. Pel jutge, això revela que ‘no es pot descartar el coneixement’ que l’empresa era utilitzada ‘amb finalitats il·lícites’.