03.04.2013 - 14:58
El jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, ha desestimat el recurs presentat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) contra la resolució que declarava el partit responsable civil a títol lucratiu en la causa. D’aquesta manera, el jutge confirma la fiança interposada a CDC de gairebé 3,3 milions d’euros.
En la interlocutòria, Pijuan diu que s’ha de declarar la responsabilitat civil de CDC tant si es considera que el diner rebut pel partit era del Palau o de l’Orfeó Català –que contemplaria indicis d’un delicte d’apropiació indeguda– com si es considera que els fons ‘encobrien el pagament d’unes comissions’ de Ferrovial a CDC per adjudicació d’obra pública –que comportaria tràfic d’influències.
Pijuan va declarar responsable civil a títol lucratiu CDC en una interlocutòria el passat 18 de juliol. El partit va presentar-hi un recurs perquè considerava que no hi havia motivació ni indicis de la participació lucrativa acordada a la interlocutòria i que es vulnerava l’article 122 del codi penal. El jutge va interposar al partit una fiança de gairebé 3,3 milions, per la qual la formació política va presentar com a aval la seu de la formació al carrer Còrsega de Barcelona.
En una interlocutòria del 28 de març, el jutge considera que, fruit de la instrucció, hi ha indicis de desviament de diners dels comptes de l’Associació Orfeó Català i de la Fundació Privada Orfeó Català-Palau de la Música Catalana a CDC ‘mitjançant entregues opaques de diners en efectiu (2.314.495,21 euros) en el període 2002-2008’, i ‘mitjançant facturació falsa durant els anys 2007, 2008 i 2009 per les societats New Letter S.L i Letter Graphic S.L (982.583,80 euros)’.
Pijuan també considera que hi ha indicis que CDC va rebre de Ferrovial ‘sota l’encobriment de donacions que pel concepte de patrocini aquesta empresa va fer’ al Palau, diners que ‘no obeïen a la llibertat del donant sinó al pagament de comissions per obra pública adjudicada’ en què Fèlix Millet i Jordi Montull ‘van actuar com a intermediaris’.
De fet, el jutge assegura que ‘no es tracta de pures conjectures’, sinó de ‘raonables sospites que vénen fonamentades en indicis sòlids i plurals’. Així, Pijuan inclou en l’escrit els indicis que apuntarien els presumptes desviaments de fons o els suposats cobraments de comissions.
