25.10.2014 - 06:00
Quan siguin les tres de la matinada, haurem d’endarrerir una hora el rellotge seguint el canvi d’horari d’hivern. El gest respon a la mesura que porten a terme una vuitantena de països a tot el món per a reduir el consum global d’energia (vídeo). En teoria, l’avançament i l’endarreriment del rellotge a la tardor i a la primavera ha de fer coincidir el començament de la jornada laboral amb les hores de llum. Segons algunes dades, la despesa associada a la llum artificial amb els canvis d’hora pot arribar al 10% a les llars.
El retard del rellotge a l’hivern permet de tenir llum natural a primera hora del matí, que és quan hi ha la majoria de desplaçaments, sense afectar el consum d’energia en matèria d’il·luminació. Perquè disposar de més llum natural al vespre no compensaria el consum addicional d’energia per il·luminar una hora més de foscor el matí.
Història del canvi d’horari
El canvi d’horari actual es va començar a aplicar arran de la crisi del petroli de 1973, quan la majoria de països industrialitzats (excepte el Japó) van adoptar la mesura. Anteriorment, també hi havia hagut un altre període que comportava un canvi d’horari durant la Primera Guerra Mundial, en què alguns països directament implicats en el conflicte van aplicar-lo per estalviar combustible.
A la Unió Europea, l’any 2001 es va aprovar una directiva que, entre més coses, unifica els dies en què tenen lloc els canvis d’hora a tots els països membres: l’últim diumenge de març i d’octubre.
Els defensors de la mesura apel·len als efectes positius que s’aprecien en àrees com l’agricultura i l’hostaleria, a més d’un cert estalvi energètic. Els detractors, en canvi, consideren que els guanys són imperceptibles i el canvi, per contra, té efectes perjudicials per a la salut humana i animal i pot causar trastorns del son. De fet, cent seixanta països no observen la mesura, ni a l’estiu ni a l’hivern.
Més informació: El nostre horari nazi de cada dia
Enllaços
Array
Array
