La lluita per treure les restes de familiars del Valle de los Caídos, avui a TV3

  • 'Avi, et trauré d'aquí!' narra la lluita de Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al monument franquista sense el permís de la família

VilaWeb
Redacció
19.03.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

TV3 estrena avui el documental ‘Avi, et trauré d’aquí!‘, dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que tracta de la lluita d’uns quants catalans per treure les restes dels seus familiars del Valle de los Caídos, un monument únic al món, tant per les dimensions com per la vinculació amb la dictadura. El documental explica la lluita de Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on era enterrat i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família. Durant anys van portar-li flors al cementiri de Lleida. Una investigació de la historiadora Queralt Solé va descobrir que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.

A ‘Avi, et trauré d’aquí!’ hi ha imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle, els únics cossos que n’han sortit mai. Aquelles imatges, enregistrades en súper 8 al començament de la transició, es barregen amb declaracions actuals dels familiars.

El documental ha comptat amb la participació de Joan Salvat, director de ‘Sense ficció’, i Montse Armengou i Ricard Belis, autors del treball. També hi han assistit alguns dels protagonistes: Joan Pinyol, nét d’un republicà enterrat al Valle de los Caídos; Rosa Gil, néta d’un franquista enterrat al Valle; Queralt Solé, historiadora, i Tario Rubio, pres republicà que va participar en la construcció del monument.

El director del ‘Sense ficció’ ha parlat de la necessitat de treballar en tots els aspectes de la memòria, perquè ‘un poble sense memòria és un poble sense futur’. Salvat ha remarcat la validesa de ‘gratar en la memòria’, perquè ‘s’hi troben històries que encara són presents’. En el cas d’aquest documental sobre el Valle de los Caídos, a més, ‘s’ha trobat un altre tema que demostra la falta de costums democràtics’.

Ricard Belis ha defensat el gènere documental: ‘Forma part de l’ADN de la televisió pública; és una feina en equip i sense un equip no es podria fer.’ Belis ha dit que aquest documental és una història de fets del passat, però també de futur. Hi apareix, entre més, Joan Pinyol, que lluita perquè li retornin les restes del seu avi, desenterrat del cementiri de Lleida i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família.

Per Belis, és una ‘història increïble, molt desconeguda per al gran públic, tot i que ja se n’havia parlat’. ‘Franco va fer un monument megalòman i, com que li faltaven morts del bàndol franquista, perquè moltes famílies no els hi volien portar, va profanar fosses de morts republicans i, sense permís dels familiars, els va portar al Valle de los Caídos.’ Es calcula que al Valle de los Caídos hi ha sis mil catalans enterrats.

Montse Armengou ha defensat que el tema, tot i que sigui del passat, és també del present i ho serà del futur, perquè els familiars de les víctimes del passat ‘continuen essent víctimes: no els han fet justícia, encara, no els han permès de recuperar el cos dels familiars’. També ha denunciat les negatives a col·laborar i a facilitar material per a l’elaboració del documental sobre el Valle de los Caídos: la del director del Patrimonio Nacional; la de la vice-presidenta del govern espanyol i la de l’abat del Valle.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any