En Cigronet

  • Rondalles de la Vall i del vell

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
19.03.2013 - 13:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Vet aquí una vegada, en una casa al mig del bosc vivia una família que tenia un fill molt molt petit, de la mida d’un cigró i per això li deien en Cigronet. Un dia sa mare se n’anava a comprar safrà. En Cigronet, com que estava avorrit d’estar per  casa, li va dir a sa mare:           

-Mare, deixe’m anar a mi que jo vaig i li ho compre.

-No, Cigronet, no vages que et poden xafar -replicà sa mare.

Però tant va insistir el xiquet que al final sa mare el va deixar anar i li va donar una moneda de deu cèntims, que és el que valia el paquetet de safrà. El xiquet, a l’anar pel carrer, no parava de cantar…

-Tatxín, tatxín, tatxon, aneu espai amb el que xafeu… Tatxín, tatxín, tatxon i al cigronet no el xafeu.

Tota la gent a l’escoltar cantar es girava, però només veia una moneda de deu cèntims que anava corrents pel carrer, ja que en Cigronet era tant petit que ni el veien. Una vegada allí en la tenda, el xiquet va demanar un paquet de deu cèntims de safrà. El venedor, que no veia absolutament res, es va adonar que hi havia una moneda de deu cèntims allí parada. Com ell havia escoltat que algú li demanava el safrà, la va agafar i va vore baix el xiquet. Li va donar el paquetet i en Cigronet se’n va anar tot content.

Quan va eixir al carrer es va adonar  que estava plovent. Per a no banyar-se va decidir aixoplugar-se davall d’una col. Però mira per on, va passar un ramat de bous i un d’ells es va menjar d’una tacada la col amb en Cigronet inclòs.

La mare, al vore que el xiquet tardava tant, va eixir preocupada a buscar-lo i anava cridant.

-Cigronet on estàs?

I per tots llocs insistia.

-Cigronet on estàs?

Fins que va arribar on estaven els bous i el xiquet des de dins de l’estómac de l’animal va escoltar sa mare. Amb totes les forces va contestar:

-Estic dins, a la panxa del bou, on no neva ni plou, quan el bou es tire un pet, allà anirà Cigronet.
A la mare li va paréixer escoltar la resposta del seu fill i es va acostar fins que va assegurar dins de quin animal estava.

De seguida va començar a donar-li cols i més cols al bou fins que es va tirar un pet i allà va anar en Cigronet, que va eixir sa i estalvi. I des d’aquell dia no va anar sol a cap lloc fins que es va fer més fadrí.

Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any