07.03.2013 - 12:12
Parlem amb joves emigrants –assentats ara a Catalunya- de cinc dels països llatinoamericans que donen veu pròpia a la regió: Argentina, Cuba, l’Equador, Mèxic i Veneçuela. Aquests són, a més, els països que actualment es troben en un canvi polític més accentuat, puntual o constant. Sabrem, de primera mà, què opinen els immigrants que viuen aquí sobre la situació dels seus respectius països i, sobretot, com ha estat la seva integració a Catalunya.
ARGENTINA
Parlar d’Argentina és fer-ho del personalisme de Cristina Kirchner. Per bé o per mal, la presidenta del país encarna una potent figura de lideratge, així com de resistència davant el poder dels mercats i els organismes internacionals. Argentina està creixent cada cop més i està obrint-se un lloc en el món; per contra, la inflació, a nivells desorbitats, és el gran llast actual. Al davant, però, no s’alça cap veu forta de l’oposició. En el cas que els deu anys de kirchnerisme s’estiguessin esgotant, no sembla sorgir cap força post-kirchnerista prou contundent a l’horitzó. Cristina Kirchner és, indiscutiblement, la líder.
EL TESTIMONI: Luciana Torrents és una advocada argentina de 27 anys que treballa en el camp del dret laboral en un bufet del centre de Barcelona. Va venir a la capital catalana amb la seva família ara fa vuit anys i afirma no sentir-se “ni d’aquí, ni d’allà”. Tant necessita visitar el seu Buenos Aires natal; com estar-se a Barcelona, la ciutat on ha construït la seva vida actual. D’Argentina pensa que “econòmicament sí que està millor” però que encara li impacten les diferències socials que hi ha en l’educació, així com la inseguretat.
CUBA
Cuba es troba ara en ple procés d’implementació de les reformes oberturistes que Raúl Castro va signar en el VI Congrés del Partit Comunista, l’any 2011. La Cuba del segle XXI demandava un canvi. Renovar-se o morir. I no són canvis grandiloqüents, però sí que toquen qüestions definitòries del règim com la propietat o la Llei Migratòria –amb menys traves per viatjar. Són principalment canvis de tall econòmic, amb òbvies repercussions polítiques, que els afins al règim accepten i els opositors, fidels a la seva postura “anti-establisment”, rebutgen. La idea oficial és “perfeccionar el socialisme i no permetre el retorn del capitalisme”.
EL TESTIMONI: Yodenis Guirola té 34 anys i va marxar de Cuba l’any 2007. Cita al poeta Papasseit i el seu “Dona’m la mà” per respondre què el va fer venir fins a Barcelona: motius amorosos i professionals. No és un dissident, és dels de “Viva la Revolución”, però això no li impedeix argumentar certes crítiques al model. Actualment s’està doctorant en Filosofia a la UB i diu que això és en gran part gràcies a l’educació a la que va poder tenir accés a Cuba, “sent pobre”.
L’EQUADOR
La victòria aclaparant del president Rafael Correa a les eleccions del passat febrer confirmen el continuisme de la seva fórmula socialista de “Revolució Ciutadana”. Aquesta ha calat fons en els electors equatorians que, amb prop del 60% dels seus vots, van reelegir a Correa. El gran objectiu de l’Equador de Correa es fer que la diversitat del país no esdevingui font de desigualtat i, a mode d’ultimàtum, el president ha reiterat que el moment de canviar el país és ara o mai.
EL TESTIMONI: Gilda Orellana és periodista i va venir a Catalunya per cursar un Màster a la Universitat Autònoma de Barcelona ara fa quatre anys. Té la seva vida formada a aquí però no es desvincula de l’Equador i, si tingués necessitat, no descartaria tornar. En aquest sentit, afirma que allà hi ha moltes possibilitats i que és totalment falsa la visió d’un Equador tercermundista. Sobre la percepció que es pot tenir del col·lectiu equatorià, pensa que és cert que hi ha un rebuig, perquè “sempre es rebutja a l’altre”. “Hi ha un gran desconeixement de la societat”, acaba sentenciant.
MÈXIC
El passat juliol va pujar a la presidència Enrique Peña Nieto del Partit Revolucionari Institucional (PRI), la formació que va estar governant durant 71 anys amb la força, en part, de la corrupció. Amb la recent victòria del PRI es posa fi als 12 anys de poder del Partit d’Acció Nacional (PAN) amb Felipe Calderón al capdavant els últims anys. Aquest fou el que s’enfrontà més durament al gran drama mexicà: el narcotràfic, al qual li declara literalment la “guerra”. Aquesta confrontació directa no ha fet sinó augmentar la criminalitat i que el narco s’hagi acabat expandint amb la societat mexicana com a principal afectada.
EL TESTIMONI: Ale Oseguera té 30 anys i en porta sis a Catalunya. Va abandonar Mèxic per venir a Barcelona, a fer un Màster a la UB, amb la intenció de quedar-s’hi a viure a llarg termini. També és periodista i, tot i que està a l’atur, va fent petits treballs i col·laboracions per mitjans tant catalans com mexicans. Parla de la visió que es té a Catalunya sobre Mèxic i de com va ser la seva integració: “Jo puc comptar amb els dits d’una ma i em sobren, les vegades que m’han tractat malament.”
VENEÇUELA
El futur de Veneçuela està a l’aire. El país llatinoamericà viu en la incertesa després de la recent mort d’Hugo Chávez qui, sens dubte, encarnà la figura del líder polític que passarà a la història. Amb molts admiradors i detractors arreu del món, Chávez fou bandera del “Socialisme del segle XXI” i, al seu pas, gran part de Llatinoamèrica s’ha convertit en el paradigma d’esquerres enfront del neoliberalisme d’Occident amb EUA al capdavant. L’expectació sobre el que passi a Veneçuela, així com a la resta de la regió llatinoamericana és enorme. Nicolás Maduro, home de confiança de Chávez, es postula per ser el pròxim president, mentre el paper de l’oposició serà clau per l’esdevenir d’un país sense Chávez.
EL TESTIMONI: Hérmes Gerard Castro és enginyer i té 28 anys. A Veneçuela treballava en una empresa de transport de valors i per raons de seguretat va decidir, junt amb la seva mare, venir a Barcelona i retrobar-se amb la seva germana. Es sent totalment integrat i no es planteja tornar al seu país perquè aquí té un “benestar que a Veneçuela no tenia.”
Enllaços
Array
