04.03.2013 - 06:00
L’editor de La Magrana, Jordi Rourera, ha explicat a VilaWeb que la col·lecció que acaba d’aparèixer, Biblioteca del Catalanisme, és un projecte de llarga gestació i que avui té el màxim interès. N’han aparegut els primers quatre títols: el recull d’articles de Joan Maragall ‘Llum als ulls i força al braç‘, amb pròleg i tria d’Anna Pusoda; ‘Notícia de Catalunya‘ de Jaume Vicens Vives, amb pròleg de Miquel Àngel Marín Gelabert; ‘Espanya i Catalunya‘ de Pierre Vilar, amb pròleg de Josep Fontana; i ‘La nacionalitat catalana‘ de Prat de la Riba, amb pròleg d’Enric Ucelay-Da Cal. La col·lecció compta amb tres assessors: Jordi Amat, Agustí Colomines i Josep Maria Muñoz.
La voluntat de la col·lecció, segons que s’explica en els volums és ‘d’oferir al lector d’avui una selecció exigent d’obres i autors que han estat històricament rellevants i ideològicament influents per tal de poder conèixer l’evolució i el sentit del projecte patriòtic –cultural, polític, identitari– que des de la pluralitat ha donat forma a la Catalunya contemporània […]. Alhora, reivindica una sèrie d’obres que tenen vàlua literària per elles mateixes i es proposa recuperar veus de patriarques i pensadors, lúcids cronistes i polítics destacats que han explicat o protagonitzat moments significatius de la història del pensament polític catalanista. Són textos que dialoguen amb el present o que descobreixen les seves arrels, veus que des d’ideologies distintes han marcat i marquen el desenvolupament del moviment polític’.
La Biblioteca del Catalanisme és la represa d’una col·lecció anterior de la Magrana, Biblioteca de Clàssics del Nacionalisme Català. Però, segons Rourera, té l’ambició d’anar més enllà, ‘de fer un nou cànon, de més abast temporal i amb un ventall ideològic més gran dins el catalanisme. I, alhora, amb nous pròlegs (sovint extensos), a càrrec d’intel·lectuals de prestigi’. I afegeix: ‘Recuperarem alguns títols de la col·lecció (“La nacionalitat catalana”, per exemple), però molts no hi eren. També perquè era una col·lecció que només arribava fins a la guerra civil. La d’ara pretén ampliar i completar el cànon del pensament catalanista fins a la transició.’
El projecte comptarà amb una trentena de títols. Alguns, comenta Rourera, es publiquen amb acords amb més editorials, com Edicions 62 i Vicens Vives.
Enumerem els títols que apareixeran enguany i la justificació que en dóna l’editorial:
Al maig:
—Gaziel, ‘Tot s’ha perdut. Antologia’ (pròleg d’Enric Juliana). Als anys cinquanta Gaziel va refer la seva obra periodística i va escollir i corregir els seus millors articles sobre l’evolució del catalanisme. Extraordinària antologia inèdita.
—Claudi Ametlla, ‘Memòries politiques’ (pròleg de Xavier Pla). Clàssic del memorialisme català, un relat autobiogràfic que permet de descobrir la conformació del catalanisme polític.
Al setembre:
—Josep Pla, ‘Cambó. Materials per a una història del catalanisme’ (pròleg de Valentí Puig). A l’hora d’escriure la biografia de Cambó, Pla va fer del primer llibre d’una trilogia una explicació del catalanisme polític defensant els postulats de la Lliga.
—Valentí Almirall, ‘Lo catalanisme’ (pròleg de Jordi Amat). Per a molts, abans de ‘La nacionalitat’ de Prat, aquest és el text fundacional del catalanisme polític. Explicació de l’origen del moviment, proposa la confederació política per a Espanya basant-se en la idea del particularisme català.
Al novembre:
—Lluís Nicolau d’Olwer, ‘La lliçó de la dictadura’ (pròleg de Carles Miralles). Nicolau –intel·lectual i polític– és figura clau del republicanisme catalanista. Aquest llibre és un recull d’articles que van aparèixer censurats i que en aquesta edició recuperem íntegres.
—Maurici Serrahima, ‘Mentrestant’ (pròleg de Jordi Amat). La primera figura del pensament polític demòcrata-cristià va escriure un assaig (inèdit) que volia explicar a la resistència les limitacions històriques del catalanisme polític i l’ambició ideològica amb la qual s’hauria d’encarar el futur.
