02.03.2013 - 11:38
L’avantprojecte de llei de governs locals que ha aprovat el govern de la Generalitat obre la porta a la creació de noves comarques a Catalunya. El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, ha explicat que el govern no s’oposarà a la creació de noves comarques si no impliquen més despeses que facin incrementar el dèficit públic.
Cañada ha explicat que d’aquesta manera es donarà resposta a una demanda que fa dècades que existeix a algunes zones de Catalunya, però ha avisat que de moment no concretaria quines poden ser les noves comarques.
‘La creació de comarques noves està subjecte a una condició triple: que hi hagi un número determinat d’habitants al territori; una justificació històrica; i que el resultat esdevingui millor pels ciutadans i l’administració en termes econòmics’, ha dit Cañada. En qualsevol cas no ha concretat tampoc quin pot ser el número mínim d’habitants per constituir-se com a comarca.
La història de les comarques a Catalunya
Les comarques actuals es van recuperar amb un decret de 1987 que va restaurar la divisió comarcal que havia promogut la Generalitat durant la República.
El 1932 es va constituir una ponència encarregada de promoure una divisió territorial pròpia i el govern de Companys va aprovar per decret el 1936 dividir Catalunya en 9 regions i 38 comarques que el franquisme va suprimir després.
El 1987 es van recuperar aquestes 38 comarques i se’n van afegir tres: el Pla de l’Estany; l’Alta Ribagorça i el Pla d’Urgell.
La reivindicació de noves comarques en alguns territoris es va fer sentir ben aviat. L’any 2000 es va crear una comissió, presidida per Miquel Roca, que va proposar la supressió dels municipis de menys de 250 habitants, dividir Catalunya en sis vegueries i modificar el mapa comarcal. Però l’informe Roca va quedar arxivat.
L’informe preveia passar de 41 a 47 comarques, amb la creació de Segre Mitjà, Moianès, Alta Segarra, Baix Llobregat Nord, Vall de Camprodon i Selva Marítima. Per contra, l’informe no contemplava la creació de comarques molt reivindicades des del territori com el Baix Montseny, Vall de Ribes i Lluçanès, entre d’altres.
En la segona legislatura del tripartit (2006-2010) es va provar d’impulsar una divisió territorial en vegueries per desplaçar el sistema de províncies, però el govern espanyol no va acceptar fer aquesta modificació i el projecte va quedar completament encallat.
