24.02.2013 - 06:00
Milers de manifestants van sortir al carrer per protestar contra ‘el cop d’estat dels mercats’, convocats per col·lectius i moviments socials aplegats en la plataforma Marea ciutadana. Ho van fer en una desena de ciutats del país: Alacant, Barcelona, Castelló, Eivissa, Girona, Lleida, Palma, Reus, Tarragona, València.
Entre els col·lectius que es manifestaren hi havia treballadors de sanitat (marea blanca), d’ensenyament (marea groga), de serveis socials (marea carabassa), de cultura (marea vermella) i contra els desnonaments (marea verda). Els motius de la protesta són molts: les retallades en educació, sanitat i cultura, un deute que consideren il·legítim, la corrupció, els desnonaments,… Per tot plegat exigeixen, a més de posar fi a les retallades, un ‘sistema públic real’ dels serveis bàsics i una auditoria del deute públic.
Milers de manifestants a Barcelona ‘per la justícia social’
A Barcelona, tres columnes van confluir a la plaça de Catalunya, des d’on els manifestants van marxar cap a la plaça Sant Jaume amb el lema ‘Fem-los fora, juntes podem!’ i en defensa de la ‘justíca social’. Entre els nombrosos convocants, hi havia plataformes de defensa dels serveis públics com la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), en contra de la repressió policial, com Stop Bales de Goma, i de rebuig a la precarització laboral, com els Iaioflautes o assemblees d’indignats. També l’Assemblea de personal interí i substitut, CGT ensenyament, No paguem (per un transport públic al servei de les classes populars), USTEC, Assemblea de Sarrià-Sant Gervasi, Confederació Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Ateneu rebel, Assemblea de l’esquerra de l’Eixample, Assemblea de Santa Coloma de Gramenet, Tanquem els CIES, Ateneu Roig, Ojo con tu ojo o la CNT.
‘La pitjor crisi des de la transició’
Abans, a les cinc de la tarda, més de tres mil manifestants havien sortit de la plaça Espanya de Palma ‘contra les retallades, la corrupció i per una democràcia vertadera’. Els organitzadors critiquen que ‘la pressió dels mercats financers, el deute generat per l’especulació i les brutals retallades dirigides contra la majoria de la societat per part del govern de Rajoy, juntament amb la corrupció i la pèrdua de legitimitat de les institucions, han causat la pitjor crisi des de la transició’. Una situació que ‘ha causat una reacció ciutadana, les marees’.
‘Aquest govern no ens representa’
Quatre marees van arrencar en diversos punts de València (les torres de Quart i Serrans, la plaça d’Espanya i el pont d’Aragó), i es dirigiren cap a l’Estació del Nord, lloc de confluència des d’on va sortir la manifestació unitària amb el lema ’23F Totes les persones, totes les reivindicacions juntes’. Milers de manifestants van protestar contra les retallades, les polítiques d’austeritat i la corrupció al crit de ‘aquest govern no ens representa’. Un dels coordinadors de la marxa, Alberto Martíne, explicava la necessitat d’una resposta unitària de la ciutadana per ‘fer prou pressió perquè el govern modifiqui la seua política’. ‘Les lluites sectorials tenen la seua raó de ser, però hem de convergir’, va destacar.
Contra els ajuts al sistema financer
Unes 5.000 persones van participar a la manifestació de Lleida: l’acte va començar a les cinc de la tarda a diversos punts de la ciutat, on s’haplegaren els manifestants en funció de la temàtica de la protesta. Totes van confluir a la plaça de Sant Joan, on les banderes de cada sector social presidien l’escenari. El portaveu de la plataforma Lleida Social, Pere Enciso, explicava que l’èxit de la protesta posava de manifest la voluntat dels ciutadans de fer que els polítics ‘se n’adonin del seu cansament’. Va demanar ‘un canvi de polítiques, que es tingui en compte la gent, se l’ajudi i no se l’enfonsi’. Els manifestants també cridaven consignes contra les ajudes al sistema financer mentre ‘la resta de la societat cada cop té menys recursos per consumir, i per tant les empreses que no venen acaben tancant’. Pere Enciso també va criticar ‘les mentides constants de la classe política alhora que creix la pobresa i la fam, i per tant, l’activitat dels sectors socials’.
Concentració a la porta del Joan XVIII en defensa dels drets socials
Diferents columnes de manifestants van sortir des dels barris de la ciutat i es van trobar a la plaça Imperial Tarraco. Després de travessar la ciutat, la manifestació va anar fins a la porta de l’Hospital Joan XXIII, on uns 4.000 tarragonins cridaren contra els desnonaments, les retallades i per reclamar justícia social. Allà s’hi van afegir treballadors del centre, i es va llegir el manifest. Les retallades en la sanitat van centrar bona part de la protesta i també van demanar dures penes de presó per als polítics corruptes i banquers com a solució de la situació actual. Antoni Peco, portaveu de la Plataforma en Defensa dels Drets Socials a Tarragona, lamentava que actualment hi hagués gent a la ciutat que passava gana, es quedava sense casa o perdia la feina mentre els governs rescataven els bancs.
‘Ara són els mercats qui volen imposar una dictadura’
Més de dues-centes persones es van manifestar a migdia pels carrers de Girona en contra de les retallades socials, la corrupció, els casos d’espionatge descoberts a Catalunya i la ‘dictadura dels mercats econòmics i de les entitats bancàries’. Els manifestants, carregats amb pancartes i cridant lemes en contra el govern espanyol i el d’Artur Mas, van tallar la circulació de diversos carrers, van llançar sobres davant la seu del PP i van penjar xoriços a una de les entitats de Bankia. ‘Fa 32 anys vam tenir un intent de cop d’estat i ara sembla que són els mercats econòmics qui volen imposar una nova dictadura’, criticava un dels membres de l’entitat organitzadora, la Xarxa pels Drets Socials, Pau Gàlvez.
