20.02.2013 - 06:00
‘Ens hem adonat que la gestió de l’aigua a Barcelona s’assembla més a una història de gàngsters que no pas a allò que hauria de ser, la prestació d’un servei públic.’ Són paraules d’Eloi Badia, membre d’Enginyers Sense Fronteres i de la plataforma Aigua és Vida, en la presentació ahir d’un informe (pdf) que diverses entitats veïnals i ecologistes van lliurar a la fiscalia anticorrupció. S’hi denuncia el subministrament d’aigua que explota Agbar en una vintena de municipis de l’àrea metropolitana: ‘Hi ha indicis claríssims d’irregularitats i cal investigar-los.’ Badia va explicar que amb aquesta acció les entitats volien que la fiscalia obrís d’ofici un procés judicial. ‘Vivim una espoliació ciutadana. La gestió l’aigua a Barcelona? Un sabotatge de l’economia ciutadana’, va reblar.
Ni adjudicació, ni contracte, ni concurs públic…
La història és llarga i, segons l’informe lliurat a la fiscalia, que aplega tota mena de documentació sobre el cas, les responsabilitats que se’n deriven afecten tant Agbar, com l’Ajuntament de Barcelona, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona. ‘Cada vegada veiem que hi ha més fils per estirar’, va dir Badia.
Tot plegat va començar a esclatar a final del 2010, quan una sentència judicial (pdf) ‘va fer evident allò que era de domini públic: que no hi havia ni adjudicació ni contracte de la gestió d’aigua entre Agbar i les administracions’. Segons la sentència, ‘l’actuació d’Agbar en tant que concessionària del servei és una actuació il·legítima […] i el preu del servei és il·legal’. Per la plataforma, es tracta ‘d’una estafa a la ciutadania en tota regla, de manera continuada i repetida’.
La situació no es va regularitzar fins l’estiu passat, amb la creació d’una nova societat mixta que atorgava contractualment el servei a Agbar. Una concessió, però, feta sense concurs públic per Àrea Metropolitana de Barcelona, que com a administració té competències sobre Barcelona i 35 municipis més. Fou aprovada amb els vots a favor de PSC i CiU, l’abstenció d’ERC i PP i el vot contrari d’ICV-EUiA. ‘L’opacitat del procés i el fet que no es fes cap concurs públic per atorgar tot el control a Agbar malgrat la sentència és una prova més de les irregularitats que han acompanyat aquest procés, que d’una altra banda ja ha estat objecte de set contenciosos administratius, un dels quals de la Generalitat mateix’, va explicar ahir Albert Recio, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), en la presentació de l’informe. La documentació acusa Agbar, de fet, d’apropiació indeguda perquè ofereix un servei durant dècades sense licitació prèvia. Tal com va explicar Recio, en realitat Agbar no ha guanyat mai cap concurs públic per oferir aquest servei, ‘cosa que contravé allò que exigeix la llei’.
Aquesta nova empresa mixta és un 15% pública i un 85% privada, part que va anar a parar a mans d’Agbar, a través de SGAB. Els defensors de l’acord diuen que no es va fer cap concurs, perquè Agbar ja explotava el servei i era la millor opció. Els detractors asseguren que no hi ha documents signats que demostrin que la xarxa sigui propietat d’Agbar i, en conseqüència, sí que és necessària la convocatòria d’un concurs públic.
Tot amb tot, l’opacitat en el procés s’ha mantingut i no ha aflorat cap document que acrediti l’adjudicació de la prestació del servei per part d’Agbar. Aquests darrers dos anys la plataforma ha fet una ronda de consultes amb tots els grups municipals, que el maig del 2011 van acordar, sense excepció, de lliurar a la plataforma tota la documentació referent a la concessió d’Agbar a Barcelona. Tanmateix, la documentació encara no s’ha fet arribar a la plataforma, malgrat haver-la demanada tant a l’Ajuntament com a l’Àrea Metropolitana.
L’exemple de París
Maria García, d’Ecologistes en Acció i la plataforma Aigua és Vida, va explicar que el propòsit de les entitats que havien col·laborat en el procés era de ‘frenar l’empresa mixta, depurar responsabilitats i obrir el debat sobre si l’explotació del servei de l’aigua ha de ser públic o privat’. García també va voler posar l’accent en el fet que la privatització progressiva de la gestió de l’aigua a Catalunya acabava convertint el nostre país en un exemple únic, amb un 80% de la gestió privatitzada, mentre que a la resta de països europeus la part privada no arriba al 30%. I va posar l’exemple de París, on des del 2010 la ciutat havia recuperat la gestió pública de l’aigua ‘amb uns resultats molt significatius quant a la qualitat del servei i el preu, molt més estabilitzat’.
La plataforma espera ara que la fiscalia anticorrupció decideixi sobre l’informe abans de dos mesos. En cas que no sigui així, la plataforma podria personar-se als jutjats. Mentrestant, ha començat una recollida de signatures a través de la web ‘per fer créixer el suport ciutadà contra l’opacitat en la gestió de l’aigua a Barcelona’.
