16.02.2013 - 17:15
Milers de manifestants han sortit al carrer a diverses ciutats del país per reivindicar el dret de l’habitatge i per protestar contra els desnonaments. La manifestació més multitudinària és la que s’ha fet a Barcelona, que ha aplegat molts milers de manifestants. Ha començat a la plaça Universitat i durant el recorregut ha anat aplegant cada vegada més gent, molta de la qual vinguda de les plataformes locals i comarcals de la PAH. La manifestació ha acabat a la seu del PP, on hi ha hagut una gran concentració de protesta. Hi ha hagut també manifestacions a Alacant, Eivissa, Gandia, Palma, Maó, Port de Sagunt i València.
Tot i no tenir encara xifres d’assistents a la manifestació, a l’inici d’aquesta els membres de la PAH s’han mostrat orgullosos de la quantitat de gent que ha sortit al carrer aquest dissabte. Eduard Baches, integrant de la plataforma de Lleida, ha remarcat que la protesta ha deixat clar que la ciutadania s’ha posat al costat de la causa dels desnonaments i en contra de la política per protegir a els entitats bancàries.
Per la seva banda, la portaveu de la PAH, Ada Colau, ha titllat de “cabdal” la importància de la manifestació d’aquest dissabte. Segons ha explicat als mitjans de comunicació, el moment més important del procés per reformar la llei hipotecària es viurà en les properes setmanes, que és quan la comissió d’Economia del Congrés dels Diputats debatrà la ILP de la dació en pagament i el text de la reforma hipotecària presentada pel PP. Colau ha instat als partits a que no utilitzin el tràmit i la urgència amb la qual es produirà per “desvirtuar” la iniciativa de la PAH i per rebaixar les seves demandes, que ha qualificat “de mínims”.
Manifestacions destacades a València i a Palma
A València, la manifestació ha aplegat uns cinc mil assistents, segons la PAH. Ha sortit de la plaça de l’Ajuntament i ha avançat pel carrer de les Barques, on hi ha moltes de les seus de les entitats financeres. Hi ha hagut crits contra aquestes entitats, a qui s’ha acusat d’enganyar i estafar la gent.
A Palma hi ha hagut una altra de les principals manifestacions contra els desnonaments, que ha aplegat milers d’assistents. En aquest cas, s’ha fet un minut de silenci per recordar la parella de jubiliats de Calvià que es van suïcidar dimarts després d’haver rebut l’avís de desnonament.
Objectiu: que no es modifiquin les demandes de la PAH
‘No podem esperar durant mesos l’aprovació de la ILP, ni ens podem permetre que no s’aprovi’, deia la PAH en el manifest de convocatòria de la manifestació. Recorda que l’acceptació a tràmit ha estat només el primer pas, però que tot just ara han començat les negociacions. I per això insisteix en la importància de la mobilització i la pressió de la ciutadania, que han estat les responsables que finalment el PP hagués de votar a favor de la tramitació al congrés, tot i haver dit fins a l’últim moment que no ho permetria.
Ara l’objectiu de la PAH és que el text que finalment es tramiti al congrés inclogui les demandes de la PAH: condonació de la hipoteca a canvi de retornar el pis hipotecat al banc, amb caràcter retroactiu i per a tots els contractes hipotecaris; moratòria immediata per a tots els desnonaments que afectin habitatges habituals i quan l’impagament del préstec hipotecari es degui a motius aliens a la pròpia voluntat; i la creació d’un fons de lloguer social a partir dels pisos desocupats de les entitats bancàries.
Les diferències entre la ILP i el projecte de llei del PP
Cal tenir en compte que la ILP i el projecte de llei ‘de mesures urgents per a reforçar la protecció als deutors hipotecaris’ procedent del reial-decret aprovat pel consell de ministres al novembre han entrat a tràmit al congrés. Per això els activistes alerten del perill que es modifiqui el contingut del text de la ILP, que arribà al congrés avalada per un milió de signatures. I és que el projecte de llei del govern espanyol i la ILP no contenen pas les mateixes premisses:
El govern espanyol va aprovar per la via d’urgència en consell de ministres el reial-decret que preveu la suspensió de desnonaments però només per a uns casos determinats, i durant un temps limitat de dos anys. A més, contràriament a l’exigència de la PAH, en aquest cas no es preveu pas que el decret –ara en procés de tramitació com a projecte de llei– tingui efectes retroactius.
El text elaborat pel govern del PP preveu aturar desnonaments en casos concrets, com ara quan l’afectat no tingui una renda superior a 19.200 euros l’any, o que la quota hipotecària superi el 50% dels ingressos nets. A més, s’han de complir una sèrie de requisits, per tal de beneficiar-se de la mesura: ser família nombrosa, tenir a càrrec un menor de tres anys, ser deutor a l’atur i sense prestació per desocupació, o – tenir una persona amb discapacitat o en situació de dependència. Finalment, preveu la creació d’un fons social d’habitatges de lloguer a ‘preus baixos’ per als qui hagin perdut casa seva.
Els dos projectes de lleis han començat ara el seu tràmit al congrés espanyol. La PAH creu que dependrà de la pressió social que el text de la ILP es mantingui intacte fins al final.
