07.02.2013 - 12:00
“La intel·ligència consisteix no només en el coneixement sinó també en la destresa d’aplicar els coneixements a la pràctica”. La frase no és nova: pertany al filòsof grec Aristòtil. Tot i l’aparent obvietat del que diu aquesta sentència, en el sistema educatiu actual encara hi ha molts problemes per fomentar aquesta pràctica com una branca del coneixement. L’exemple més evident és la Formació Professional, uns estudis sobre els que tradicionalment ha pesat un cert estigma negatiu. Tanmateix, el departament d’Ensenyament de la Generalitat va fer públic el passat 9 de gener un estudi que posava en evidència una de les millors dades de l’FP: la taxa d’atur entre els graduats en formació professional l’any 2012 se situa només en un 15,6% davant del 55,5% d’atur juvenil. Davant la sagnia general de la desocupació a l’Estat espanyol i a Catalunya l’FP presenta, doncs, una esperança.
Per comprovar i analitzar la situació real dels cursos de grau mitjà i superior que conformen l’FP ens hem centrat en l’Escola Professional Salesiana de Sarrià. Aquest centre educatiu imparteix 39 cursos de Formació Professional i té més de 1.700 alumnes. Es tracta, doncs, d’un dels centres d’FP més importants de Barcelona i Catalunya. És, a més, un centre concertat que pertany a la congregació religiosa dels Salesians. Al seu darrere té una profusa història: des de 1884 que acullen cursos professionals.
Combatent la mala imatge de l’FP
El cap d’estudis, Daniel Serra, explica que han combatut molt la imatge negativa de la Formació Professional però que encara queda molta feina a fer. “Encara ens queda molt camí per recórrer, en especial l’orientació a l’ESO perquè molts professors expliquen als pares que els alumnes bons han de fer batxillerat i no FP”. En aquest sentit, Serra defensa aferrissadament que un alumne amb un bon expedient acadèmic pot fer un grau mitjà o superior: “Els alumnes bons també poden triar una professió i compatibilitzar-ho amb una feina”.
Un dels altres elements que molts experts i analistes destaquen és que el model d’FP espanyol està molt per enrere del d’altres països europeus, en especial Alemanya. Un dels factors centrals que assenyala el professor Serra és que el context socioeconòmic i polític del país centreeuropeu és molt diferent a l’espanyol. “Allà porten dècades treballant amb l’FP i les empreses i les cambres de comerç es fan càrrec del finançament de molts cursos”, raona Serra. Tanmateix, tampoc seria bo que s’imités directament el model alemany i, des del professorat, opinen que cal adoptar les coses bones però aplicar-ho amb el tarannà propi de Catalunya.
Un ambient de treball
Igualment, un dels aspectes que més ressalta en visitar les classes dels salesians de Sarrià és l’ambient de treball a les classes. El tòpic d’alumnes amb males notes que queden arraconats a l’FP no es correspon amb la realitat. El cap d’estudis de la Formació Professional en aquesta escola, Daniel Serra, explica els tres components essencials de l’ensenyament d’aquest tipus de formació: “saber, saber fer i saber estar”. Segons molts professors de l’escola la clau es troba en el component pràctic i de treball que tenen els graus d’FP.
Enllaços
Array
