Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  01.02.2013  12:56

Autor/s: Esquerra Unida del País Valencià - Ontinyent

La deslleialtat de Compromís

Men?ame
 

Pràcticament finalitzat el procés de renovació parcial dels Òrgans de Govern de Caixa Ontinyent (sols queda esbrinar qui en serà President -Carbonell amb tota probabilitat-), és moment de reflexionar sobre el comportament d'alguns que es presenten, amb grans dosis de solemnitat i autobombo, com als màxims valedors de la democràcia i que, al nostre parer, sols destil·len  pura hipocresia.

El comportament i l'actitud del grup Compromís en tot aquest procés és certament reprovable. De manera velada, en tot moment han apostat per un canvi en la governança de l'Entitat, sense entrar a considerar que ni era el moment -ja que la renovació actual era la menor en tota la història recent de Caixa Ontinyent (com a exemple, sols s'incorporaven 3 membres de 10 al Consell)- ni Javier Aparicio podia ser la persona que pilotara el canvi. Però ells hi estaven entossudits.

La seua particular croada pel canvi a Caixa Ontinyent, donant suport velat a la figura 'insuportable' de l'ex-president d'Ateval, els duia a un cul-de-sac de difícil sortida, a banda que la seua imatge com a grup 'alternatiu', 'antisistema' hauria caigut a terra.

Però la més grossa la van fer en el grup d'impositors progressistes, llista de compromissaris per a l'Assemblea que comptava amb el suport d’Esquerra Unida, CCOO, PSOE i Compromís. És clar que es van cometre errors, però van ser els únics que van abandonar el vaixell abans d’arribar al port, incomplint i vulnerant tot el que s’havia aparaulat prèviament i donant una imatge penosa.

Amb arguments pelegrins, quan no directament absurds, es van negar a donar suport a Ximo Torrejón, candidat presentat in extremis per evitar que la llista d'impositors progressistes no tinguera cap representant. La seua actitud pot qualificar-se directament de traïció. És que era millor candidat Vicente Gil Montés?

Esquerra Unida d'Ontinyent no hem fet la Llei de Caixes, que recordem va ser modificada el 2010 pel govern socialista de Zapatero, i adaptada posteriorment –el 2011- pel PP autonòmic. És una llei que no ens agrada i farem tot el que podrem per canviar-la. Però si Caixa Ontinyent, en un atac de zels sense precedents, decideix d'aplicar-la 'al peu de la lletra', què hi podem fer nosaltres? Utilitzar aquest argument banal per acusar la resta de grups d'antidemocràtics només desqualifica l'emissor del missatge.

Esperem que en el futur no es repetisquen aquestes actituds. Nosaltres sí que demanem –amb fets, no sols paraules- 'que per part de tots es tracte de recuperar l’esperit d’acord i de consens que ha estat un dels èxits de la caixa de les comarques'.