‘Per tota aqueixa gernació de corruptes fatxendes: a la urbanització de Picassent’

  • Albert Dasí, director de l'Escola Gavina, referent en el model educatiu i del moviment d'Escola Valenciana, participa en la sèrie 'Tres desigs per al 2013'

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
25.01.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els desigs d’Albert Dasí, director de l’Escola Gavina de Picanya (l’Horta Sud), són contundents i amb potència literària. Comença dient: ‘Durant anys el govern del PP s’ha ensenyorit de València amb traïdoria, mitjançant el frau i la corrupció. Han amagat un país viu, entusiasta i creatiu. El meu primer desig és per a tota aqueixa gernació de corruptes fatxendes: a la urbanització de Picassent, home, a passar anys i panys a pa i aigua…’

Els desigs d’Albert Dasí, director de l’Escola Gavina de Picanya (l’Horta Sud), són contundents i amb potència literària. Comença dient: ‘Durant anys el govern del PP s’ha ensenyorit de València amb traïdoria, mitjançant el frau i la corrupció. Han amagat un país viu, entusiasta i creatiu. El meu primer desig és per a tota aqueixa gernació de corruptes fatxendes: a la urbanització de Picassent, home, a passar anys i panys a pa i aigua…’

Desig número 1
Durant anys el govern del PP s’ha ensenyorit de València amb traïdoria, mitjançant el frau i la corrupció. Han amagat un país viu, entusiasta i creatiu. El meu primer desig és per a tota aqueixa gernació de corruptes fatxendes: a la urbanització de Picassent, home, a passar anys i panys a pa i aigua, ells i tothom qui s’haja beneficiat d’aital desvergonyiment: dones, fills, cosins, cunyats, pares i iaios si cal.

Desig número 2
L’escola i els mestres, la música i els músics, el teatre i els actors, escriptors, llibreters, artistes, artesans, gent de la cultura i del país, hi ha un delubí d’homes i dones que han fet possible de sobreviure a la solsida d’aquells corruptes ingrats. Que han mantingut la flama d’un valencianisme viu necessari com el pa i l’oli. El segon desig és que puguen ser on els pertoca: viure decentment amb la dignitat que mereix l’ànima que han demostrat.

Desig número 3
El camp és un erm sense futur, malgrat el reg gota a gota, malgrat les séquies i malgrat la manera com dessagnem el riu vell. L’ofici de llaurador, tot i que en som hereus, és a perdre; inútil. Sobretot per cent anys de polítiques errònies contra el camp. El tercer desig fóra comprovar si hi ha un altre camí possible, per a la terra i per a qui vol viure’n. Sense retòrica ni heroïcitat, ni ‘mamons’ miraclers. Ni cap dels partits que ens han governat des d’espana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any