‘Per tota aqueixa gernació de corruptes fatxendes: a la urbanització de Picassent’

Els desigs d’Albert Dasí, director de l’Escola Gavina de Picanya (l’Horta Sud), són contundents i amb potència literària. Comença dient: ‘Durant anys el govern del PP s’ha ensenyorit de València amb traïdoria, mitjançant el frau i la corrupció. Han amagat un país viu, entusiasta i creatiu. El meu primer desig és per a tota aqueixa gernació de corruptes fatxendes: a la urbanització de Picassent, home, a passar anys i panys a pa i aigua…’

Els desigs d’Albert Dasí, director de l’Escola Gavina de Picanya (l’Horta Sud), són contundents i amb potència literària. Comença dient: ‘Durant anys el govern del PP s’ha ensenyorit de València amb traïdoria, mitjançant el frau i la corrupció. Han amagat un país viu, entusiasta i creatiu. El meu primer desig és per a tota aqueixa gernació de corruptes fatxendes: a la urbanització de Picassent, home, a passar anys i panys a pa i aigua…’

Desig número 1
Durant anys el govern del PP s’ha ensenyorit de València amb traïdoria, mitjançant el frau i la corrupció. Han amagat un país viu, entusiasta i creatiu. El meu primer desig és per a tota aqueixa gernació de corruptes fatxendes: a la urbanització de Picassent, home, a passar anys i panys a pa i aigua, ells i tothom qui s’haja beneficiat d’aital desvergonyiment: dones, fills, cosins, cunyats, pares i iaios si cal.

Desig número 2
L’escola i els mestres, la música i els músics, el teatre i els actors, escriptors, llibreters, artistes, artesans, gent de la cultura i del país, hi ha un delubí d’homes i dones que han fet possible de sobreviure a la solsida d’aquells corruptes ingrats. Que han mantingut la flama d’un valencianisme viu necessari com el pa i l’oli. El segon desig és que puguen ser on els pertoca: viure decentment amb la dignitat que mereix l’ànima que han demostrat.

Desig número 3
El camp és un erm sense futur, malgrat el reg gota a gota, malgrat les séquies i malgrat la manera com dessagnem el riu vell. L’ofici de llaurador, tot i que en som hereus, és a perdre; inútil. Sobretot per cent anys de polítiques errònies contra el camp. El tercer desig fóra comprovar si hi ha un altre camí possible, per a la terra i per a qui vol viure’n. Sense retòrica ni heroïcitat, ni ‘mamons’ miraclers. Ni cap dels partits que ens han governat des d’espana.