La CUP i EUiA marquen distàncies amb la declaració de sobirania de CiU i ERC

  • El PSC, el més allunyat de tots, vol que s'hi defensi una consulta acordada amb l'estat espanyol

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
20.01.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La CUP i EUiA han marcat distàncies aquest dissabte amb la declaració de sobirania elaborada per CiU i ERC, a l’espera de com puguin avançar les negociacions en aquests tres dies que queden abans del ple del Parlament de dimecres, quan el text se sotmetrà a votació. Ara per ara, la CUP ha dit que no garanteix la seva ‘adhesió completa’ al redactat perquè aquest no inclou cap dels quatre punts de la seva proposta pròpia de resolució. Per la seva banda, EUiA ha defensat que el text que se sotmeti a votació sigui prou ampli com perquè s’hi incloguin ‘federalistes, nacionalistes i independentistes’.

El consell polític de la CUP va reunir-se ahir per decidir l’estratègia a seguir respecte la declaració de sobirania, i va concloure que veia ‘lluny’ i ‘difícil’ d’afegir-se, ara per ara, al text de CiU i ERC. A més, va decidir que dimecres portaria a votació del ple la seva proposta de resolució, i s’ha emplaçat a continuar negociant amb la resta de partits fins aleshores.

La CUP es queixa que el text de la resolució de CiU i ERC no recull cap dels quatre punts de la seva proposta, que són: que el Parlament assumeixi la desobediència institucional per fer respectar el dret de decidir del poble català; que la resolució tingui en compte els Països Catalans; que es reconegui la mobilització popular com a garant del procés i que no es condicioni la independència a l’acceptació de tractats internacionals signats per l’estat espanyol. És per això que no veuen ‘possible una adhesió completa al text’. En aquest sentit, deixen la porta oberta a una ‘adhesió parcial’, si bé encara han d’estudiar a través de quina fórmula es materialitzaria aquesta adhesió.

Per la seva banda, el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, va defensar ahir que la declaració de sobirania havia de ser ‘àmplia’ i s’hi havien de reconèixer ‘federalistes, sobiranistes i independentistes’, i representar ‘tothom que va protagonitzar la manifestació del l’Onze de Setembre’. Per Nuet, correspon a la ‘majoria del poble de Catalunya’ decidir sobre el futur del país i no només a un govern: ‘La gestió del dret de decidir correspon a la majoria del poble de Catalunya, no a un govern que no té la majoria ni política ni social’.

La reunió a cinc bandes entre CiU, ERC, el PSC, la CUP i ICV-EUiA va acabar divendres sense cap acord definitiu però tots es van emplaçar a continuar les converses de cara a poder consensuar la declaració de sobirania que es votarà dimecres al Parlament. Si la CUP i EUiA es mostraven ahir distants amb el text, qui es troba més lluny del consens és el PSC, que demà presentarà una nova proposta de resolució. Un text que, segons que va explicar ahir Pere Navarro, inclourà la definició de Catalunya com a subjecte polític, però no ‘jurídic i sobirà’ i defensarà que el dret de decidir s’ha d’exercir en base a la ‘legalitat’, és a dir, en acord amb l’estat espanyol.

Les declaracions de Navarro van tenir resposta per part de CiU i d’ERC. El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, va retreure al PSC que feia servir la legalitat de la consulta com a excusa i va dir que quedava explícit en el text que es farien servir instruments legals. Per la seva banda, el portaveu d’ERC al congrés espanyol, Alfred Bosch, va explicar que la seva formació estava disposada a fer algunes modificacions del redactat però en cap cas tocar-ne la part fonamental: ‘No farem una declaració de sobirania on no hi hagi sobirania’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any