15.01.2013 - 18:38
El futur nou secretari d’Afers Exteriors del govern català, Roger Albinyana, va participar l’any 2010 en el llibre ‘Una política internacional per a Catalunya (2010-2020)‘, que recollia les propostes de Convergència per a la política exterior catalana (vegeu-lo en pdf). A més d’Albinyana, al llibre també hi ha articles d’Artur Mas, Ramon Tremosa, Carles Campuzano i Carles Llorens, entre d’altres.
El capítol escrit per Albinyana es titula ‘El reconeixement internacional de Catalunya: l’exercici del dret de decidir’ (p. 49-63) i s’hi descriuen els passos que ha de seguir Catalunya per a ser reconeguda internacionalment. El context polític i social a Catalunya ha canviat d’ençà del 2010, any de publicació del llibre, però en el seu capítol, Albinyana ja hi enumera tres accions que havia de dur a terme el govern català per al reconeixement internacional de Catalunya. Heus-les ací:
‘1- La creació d’una Conselleria d’Acció Exterior al govern que concentri en un mateix departament totes les competències disperses en matèria d’acció exterior i europea, i prestigiï l’acció exterior del país desacreditada després del pas dels successius governs del tripartit. L’objectiu d’aquesta nova Conselleria és, per tant, coordinar tota la política internacional del govern, així com abastar el caràcter internacional de les polítiques econòmiques, d’immigració, comercials i culturals del govern. […] Així doncs, l’acció exterior i europea del govern ha de coordinar totes les polítiques de relacions internacionals, promoció exterior del país (incloent els influents mitjans de comunicació internacionals i estrangers), cooperació al desenvolupament, internacionalització de l’economia i les empreses, la cultura i la llengua, relacions amb la Unió Europea i amb l’àmbit de la Mediterrània, especialment quan la seu de la Unió per la Mediterrània s’ha localitzat a Barcelona. […]
2- L’impuls i la priorització dels agents empresarials com a veritables ambaixadors del país i actors paradiplomàtics actius. Moltes vegades ens ha passat desapercebut l’importantíssim paper que la nostra classe empresarial juga a l’hora de promoure el país a l’exterior i aconseguir un major reconeixement internacional. D’aquí es desprèn la necessitat d’augmentar la concertació entre agents empresarials privats i els responsables públics del govern en matèria exterior, i per tant, d’incorporar les polítiques d’internacionalització de les empreses i els seus instruments efectius com l’agència ACCIÓ 10 al nou Departament d’Exteriors del govern. Amb tot, major concertació significa que cal dissenyar una política exterior del govern tot tenint en compte els objectius que es marca la classe empresarial del país, i que cal crear mecanismes formals de consulta a la classe empresarial en matèria de política exterior.
3-Catalunya no pot actuar sola a nivell internacional, sinó que, per definició, ha de desenvolupar relacions i aliances amb d’altres països i societats, d’acord amb els interessos i les estratègies que defineixi per tal d’incrementar el seu reconeixement internacional. L’experiència de les darreres dècades ha consolidat relacions de col·laboració amb governs subestatals, com ara el Quebec, Escòcia, Flandes o les regions frontereres de Catalunya, l’Euroregió,.. Amb tot, es fa necessària una política més decidida que permeti una transferència de coneixement i una millora de les pròpies capacitats, especialment amb aquells
que busquen situar-se al món en peu d’igualtat a les nacions “normals”. És important establir espais de col·laboració estables amb d’altres nacions sense Estat d’Europa, Amèrica del nord i d’altres zones geogràfiques, que influeixin en la percepció que el món té del paper i la imatge d’aquestes i difongui els valors de la diversitat i les xarxes. El treball conjunt en aquesta línia amb el Quebec, Flandes, Escòcia, Gal·les i el País Basc podria donar fruits força interessants.’
