15.01.2013 - 06:00
‘Els meus desigs podrien ser mil. En tinc tants… He optat per país, polítics i cultura.’ Així es mostra Carme Arenas, presidenta del PEN català, davant la proposta de formular tres desigs per al 2013. I proposa: ‘Que sapiguem fer un país on la gent se senti orgullosa de pertànyer-hi perquè és modern, culte, obert, generós, igualitari i eficaç.’ També: ‘Que sapiguem deixar de banda l’interès personal, que prevalgui la voluntat de servei, que el sentit de país passi davant del de partit, o del personal.’ I, encara: ‘Que la cultura no es banalitzi.’
‘Els meus desigs podrien ser mil. En tinc tants… He optat per país, polítics i cultura.’ Així es mostra Carme Arenas, presidenta del PEN català, davant la proposta de formular tres desigs per al 2013. I proposa: ‘Que sapiguem fer un país on la gent se senti orgullosa de pertànyer-hi perquè és modern, culte, obert, generós, igualitari i eficaç.’ També: ‘Que sapiguem deixar de banda l’interès personal, que prevalgui la voluntat de servei, que el sentit de país passi davant del de partit, o del personal.’ I, encara: ‘Que la cultura no es banalitzi.’
1.
Que Catalunya, durant aquest 2013, avanci amb determinació en el camí cap a la sobirania, perquè pugui decidir el seu destí, sense subjeccions ni manaments forans. Que els nostres polítics siguin valents i escoltin la veu de la bona gent, que mai no s’equivoca. Que tothom sàpiga que la llibertat sempre cal conquerir-la i que per això cal anar a l’una. Que sapiguem fer un país on la gent se senti orgullosa de pertànyer-hi perquè és modern, culte, obert, generós, igualitari i eficaç; un país on les polítiques socials passen davant dels interessos econòmics d’una minoria, on els diners no ho justifiquen tot, on l’educació, la cultura i la sanitat són prioritat. Que amb l’ajut dels mitjans de comunicació no estiguem tan pendents de la política espanyola i contribuïm a crear un imaginari de país nou i diferent.
2.
Que els qui tenen responsabilitats públiques no caiguin en actes de corrupció. Que siguin un model d’ètica, de bona gestió i de servei a la comunitat de la qual són servidors. Que no facin passar per bé comú allò que només és interès propi. Que sàpiguen deixar de banda l’interès personal, que prevalgui en definitiva la voluntat de servei, que el sentit de país passi davant del de partit, o del personal. Ben al contrari de com ho vivim cada dia. Que visquem amb la certesa que ens mereixen, que defensen els nostres interessos. En definitiva, que es gestioni el bé públic amb eficàcia i no amb presumpció o vanitat.
3.
Que la cultura no es banalitzi. Que no es faci passar per cultura allò que només és superficial, pur espectacle. Que els nostres creadors siguin respectats a dins del país i a fora i que tinguin tot allò que necessiten per dur la cultura catalana al lloc més alt. Que es reconegui i es valori la tasca que fan amb molt d’esforç les institucions culturals que sorgeixen de la societat civil, les quals es resisteixen per responsabilitat a desaparèixer, malgrat les múltiples dificultats que tenen dins el país. Que es doni suport a les organitzacions internacionals que construeixen ponts de diàleg i que exerceixen la diplomàcia cultural catalana a la resta del món.
